El col·lectiu Bosc Viu publica un manifest sobre Maestrazgo-Els Ports

345

Text íntegre del manifest de Bosc Viu.

Al País Valencià existeix un gran desequilibri territorial, social i econòmic, entre les comarques de marcat caràcter rural i forestal de l’interior i una estreta franja litoral que representa només un 20 % de territori, però on viu vora el 80% de la població.
Les nostres comarques d’interior tenen greus problemes per garantir la seua subsistència, donat que pateixen un greuge comparatiu amb la resta del País, forjat al llarg de més d’un segle.

Aquest desequilibri injust i inacceptable es manifesta en les comarques d’interior en forma de dèficit de dotacions i equipaments i serveis socials bàsics, menors oportunitats de desenvolupament econòmic viable, menors rendes i, com a conseqüència de tot açò, un procés de despoblament iniciat, en general, entre la primera i la segona dècada del segle XX, i que no cessa.

Les comarques d’El Maestrat i Els Ports no són cap excepció; ben al contrari, són de les més afectades per aquesta situació, malgrat la pervivència de valors culturals i ambientals de primer ordre.

Ara sembla que tothom acaba de descobrir aquesta situació i se’n escandalitza quan altres ja porten dècades posant-ho de relleu i demanant respostes i solucions (p. e. la campanya Salvem el Bosc defensada per col·lectius socials, ecologistes i culturals, va reclamar, als primers anys 90 del segle passat, una llei forestal valenciana que incloguera tot un apartat adreçat a resoldre els problemes del desenvolupament rural. La proposta va ser aprovada per unanimitat per les Corts Valencianes, però malauradament no es va plasmar eixe apartat de mesures socials i econòmiques en la llei que va ser aprovada més tard (1993).

No obstant cal reconèixer que solucionar aquesta situació no és fàcil i necessitarà un esforç col·lectiu molt important de tota la societat valenciana, tant rural com urbana, i de tots els sectors socials i polítics. Però també és cert que molts han exagerat o han fet un aprofitament partidista i demagògic d’aquesta situació, que no es resoldrà, per exemple, donant suport als bous al carrer o posant la caça com a bandera per aconseguir les transformacions profundes que calen.

Fan falta iniciatives potents, proposades pels col·lectius socials més implicats, i recolzades i impulsades per les diferents administracions. Aquestes iniciatives requeriran inversions considerables i necessitaran formules com la taxa defensada per molts grups i col·lectius socials, com el nostre, pels a compensar els serveis ambientals gratuïts que generen els ecosistemes forestals, i que s’empre per a millorar les condicions de vida de les comarques més forestals .

Recentment s’ha conegut una “Iniciativa” que anuncia el seu compromís de difondre i buscar consens social per materialitzar un model de Desenvolupament Rural Sostenible per al Maestrat i els Ports. Aquesta iniciativa està impulsada per la Fundació Global Nature. Segons exposen els seus impulsors, es pretén definir una proposta oberta i flexible adreçada als ciutadans i a les administracions implicades. Proposta que ara està començant a detallar-se, després de mesos de treballs previs (estudis, contactes amb administracions, etc.), i que demanem que es faça pública quan abans i de la manera més detallada i concreta possible, per aclarir malentesos i manca d’informació.
Sorprenentment s’ha produït una reacció contraria a aquesta iniciativa per part d’alguns sectors d’habitants de la zona afectada, fins i tot (o justament per això) abans de conèixer la iniciativa i la proposta mínimament detallada que els promotors estan elaborant.

Açò ha originat un cert rebuig, algun enfrontament i polèmiques als mitjans de comunicació o a les xarxes socials, fins i tot abans que la iniciativa haja estat presentada, discutida i participada. Molts l’ataquen sense conèixer-la o confonent-la amb coses que no són. Per tant, caldrà primer que res parlar i escoltar-se. En fi, cal dialogar, i d’aquest diàleg podria eixir una via productiva per resoldre problemes. Defugint el diàleg (i el debat) i generant confrontaments i divisions, no arribem a cap banda

Des de BOSC VIU, després d’escoltar les crítiques d’un sector i analitzant a fons la iniciativa i les idees, encara embastades, que es desenvoluparan en la proposta, FEM UNA CRIDA URGENT AL DIÀLEG.

Un diàleg respectuós, crític, obert i participatiu.
Un diàleg que pot ser productiu i beneficiar-nos a tots.
Esperem que aquesta situació de desconeixement, desconfiança i confrontació es resolga quan abans. Seria molt lamentable que no fora així, per què cas de que l’enfrontament cresca, acabaríem perdent tots:

  • En primer lloc els habitants del món rural, que perdrien una possible oportunitat per fer realitat (a través d’un procés de treball i concreció de la proposta) un model diversificat de desenvolupament rural de base endògena, capaç de millorar la qualitat de vida dels que allí hi viuen de fer front a la despoblació
  • Però també perdríem tots els valencians i les valencianes, donat que el desplegament d’aquesta iniciativa podria ajudar a inspirar i establir un model aplicable a més àrees d’interior, per mantindre un món rural viu. En el cas d’El Maestrat-Els Ports es comptaria amb uns certs recursos que podrien ajudar al seu desplegament, cosa molt difícil d’aconseguir en altres casos, i que dificulta molt fer realitat plantejaments de desenvolupament rural sostenible semblants al que ara ens ocupa.
  • D’altra banda, un model com aquest, permetria compatibilitzar un món rural viu i unes millors condicions de vida pels habitants, amb la preservació del patrimoni natural i cultural, de manera que estem parlant de protegir i valoritzar nombrosos elements patrimonials de caràcter històric, artístic, etnològic… de gran importància, així com mantindre ecosistemes forestals enormement valuosos en relació a la lluita contra el canvi climàtic, la recàrrega dels aqüífers, la prevenció de crescudes catastròfiques de rius i barrancs, la formació i protecció del sòl, el manteniment de la biodiversitat, etc.
  • Si aquesta iniciativa fracassa, no sols hauria fracassat una iniciativa més, sinó, tal vegada, la més ben fonamentada, plural, realista i viable que s’haja fet fins ara. Considerant les tres potes fonamentals del desenvolupament rural sostenible: Activitats primàries tradicionals, turisme rural ben regulat i conservació, millora i restauració del patrimoni natural i cultural.
    Des de Bosc Viu no trobem a hores d’ara, problemes insalvables en les idees que sustenten aquesta iniciativa i, en tot cas, estarem atents a la seua concreció i desplegament, per actuar críticament quan això calga o donant suport quan ho vegem ben clar. Però entenem que és necessari discutir i concretar ja un model de desenvolupament sostenible per les nostres comarques d’interior, del contrari, la degradació de la situació continuarà davant la divisió entre sectors, l’oportunisme d’alguns polítics i la dificultat de trobar recursos econòmics que materialitzen les propostes raonables. Sense una alternativa a l’actual situació injusta, la societat estarà exposada a que en el futur immediat altres operacions efectuades, a diferència d’aquesta, sense escoltar als implicats,
    sense buscar un desenvolupament endogen i sense respectar el patrimoni cultural i ambiental es convertesquen en “l’única solució” on alguns s’agafaran com un clau ardent per no perdre més en el futur. Ara estem a temps encara per a discutir, adaptar, millorar i diversificar una proposta que d’entrada, parteix d’opcions que considerem acceptables, viables i realistes.
  • Considerem que aquesta proposta es digna, almenys, de ser ben coneguda, sense intermediaris i sense prejudicis. Cal dialogar i analitzar detalladament els seus continguts, i debatre’ls desapassionadament, de manera objectiva i exigint la màxima transparència
    Segurament ha hi hagut errades de comunicació, ús d’un llenguatge, o unes expressions o termes inadequats i manca de majors contactes amb les entitats existents i amb les persones més dinàmiques del territori, però açò encara té solució. No s’ha acabat res, sinó que ara s’obri un interessant procés de debat i anàlisi en profunditat.
  • El proper dia 2 de juliol hi haurà, a Rosell, el primer gran debat obert a totes i tots els interessats que vulguen acudir, i molt especialment a les persones que viuen i treballen a les comarques afectades i a les institucions i administracions amb responsabilitats en aquest territori. Esperem que tots facen un esforç per parlar, escoltar-se i arribar a concrecions. El públic assistent, que tant de bo siga abundant, així com els mitjans de comunicació, serviran de testimoni del que diguen uns i altres
    Finalment, Bosc Viu demanem a l’administració valenciana que estudie a fons el tema i vigile el seu procés de concreció i aplicació (en el seu cas) perquè es la seua obligació assegurar que tot es faça seguint la legislació i les regulacions existents, i respectant els interessos dels valencians, i que assegure que existesca participació ciutadana i transparència.
  • Parafrasejant un il·lustre pensador valencià, si no fem nosaltres les propostes, altres ens les faran i potser no ens agraden gens. Aquesta iniciativa sembla estar oberta i busca la participació. Pot ser un vehicle per especificar i canalitzar les propostes, des de dintre, i comptant també amb els de fora.
  • BOSC VIU és la Plataforma per la conservació dels ecosistemes forestals i els seus habitants, Formada per més d’una quarantena d’entitats socials ecologistes, sindicals, culturals, veïnals, etc., d’arreu el País Valencià (entreu en la seua web). Entre les entitats que hi formen part estan: Acció Ecologista-Agró, GECEN (Castelló), SVO-Societat Valenciana d’Ornitologia, Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció d’Alcoi. Ecologistas en Acción de la Serrania. Asociación naturalista de Ayora y la Valle (ANAV), Sociedad Española de Ornitologia, Marfull, Societat d’Amics de la Serra d’Espadà (SASE), Margalló (ELX), Salvemos Mijares, entre d’altres.
    BOSC VIU