El Centre d’Estudis dels Ports va iniciar el seu camí el 1983 amb la finalitat de promoure la nostra cultura i vehicular-la en la nostra llengua. Aquest objectiu l’ha dut a terme mitjançant la reflexió, l’estudi, la recerca, el debat, l’organització de la universitat d’estiu i l’incentiu a l’escriptura i a la publicació, entre d’altres. Fins al primer lustre del segle actual, el Centre va estar molt actiu; la dècada següent es va apagar una mica; el 2015 va reviscolar, gràcies a la participació del col·lectiu Els Ports en Moviment; i, actualment, està a ple funcionament.
Els orígens i les publicacions
En els inicis de la Transició, i lligat al moviment reivindicatiu que envoltava l’organització de l’Aplec, van nàixer la revista Els Ports i l’Associació Cultural dels Ports, les quals van tenir una vida efímera. Des de 1983, vam reprendre la tasca i vam refundar l’entitat amb el nom d’Associació Cultural i Comissió de Normalització Lingüística dels Ports (ACICNP). Les principals activitats i publicacions de la primera època foren: vint-i-cinc edicions del Concurs literari «Vint-i-cinc d’Abril», en què participava tota la població escolaritzada de la nostra comarca (1984-2009); setanta-un números de la revista comarcal AU!, de periodicitat trimestral, que es va editar des de 1987 fins al 2004; diferents publicacions com Dossier: Sí a l’ús de la llengua, Índex temàtic Au! 5 anys, Independència 1691-1991 (un còmic i una edició de la història de la separació de les aldees) que es van repartir a cada casa de la comarca, i els llibres Guia Bibliogràfica de la comarca dels Ports (1990, Llibres Au! 1), La comarca dels Ports (1995, Publicacions de l’Abadia de Montserrat) i el recull d’escrits de Domi Pastor Retalls de vida (1991, Llibres Au! 2).
Des de fa sis anys, hem creat la col·lecció Biblioteca dels Ports de Morella, dins d’Onada Edicions, i ja hi hem publicat sis llibres: Ricard Martí (2018), Primavera del 38. La guerra a les comarques dels Ports, l’Alt i el Baix Maestrat; Enric Querol i Coll (2019), L’efervescència literària a Morella i als Ports (s. XVI-XVIII); Ricard Martí (coord.), Pep Querol, Vicent Querol i Carlos Sangüesa (2019), Els bombardejos silenciats de 1938: Albocàsser, Ares del Maestrat, Benassal, Vilar de Canes, Rossell i Morella; Julià Pastor Aguilar (2020), Tocates i melodies originals per a dolçaina; Manel Domínguez Pallarès (2020), Morella als anys trenta: memòria d’un temps, records d’una guerra; i Joan Lluís Porcar (2021) Els Ports: franquisme i repressió, ciutadania i memòria, premi Institut Obrer, de la Societat Coral el Micalet, a la millor publicació sobre memòria històrica 2021.
Congressos, seminaris i revista científica
L’ACICNP, que el 2003 va passar a ser legalment el Centre d’Estudis dels Ports (CEP), va començar a funcionar fa quaranta anys. L’activitat més important d’aquests primers anys fou convocada l’any 1996: el Primer Congrés dels Ports, coincidint amb la XL Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos, on es van presentar vuitanta treballs sobre la comarca, publicats en dos volums. Des de l’any 1993 fins al 1999, el CEP va organitzar a Morella un seminari d’estiu dirigit pel sociòleg Lluís V. Aracil que va tractar els temes com «Error i engany», «Casa, presó, camí, frontera», «La mort humana» (que
l’Editorial Empúries va publicar com a llibre el 1998), «L’enveja», «Fonaments de sociolingüística general» o «Llengua nacional».
El 2002 es va publicar el primer número de la revista Papers dels Ports de Morella, però no va poder tenir continuïtat a causa de l’ofec econòmic provocat per les polítiques antivalencianes del govern popular. El segon volum d’aquesta revista de caràcter acadèmic va veure la llum el 2016, i es continua publicant en paper cada any amb una extensió de més de 150 pàgines.
Simbiosi amb Els Ports en Moviment
El reviscolament de l’activitat ha arribat el 2015 de la simbiosi amb el col·lectiu Els Ports en Moviment, amb qui compartim tots els objectius, especialment, els de dignificació de la llengua i de la cultura pròpies. Considerem que la sinergia de diferents entitats comarcals és el camí per a assolir les fites de dignificació que acabem d’esmentar. En aquest sentit, i en un àmbit més ampli que el comarcal, el nostre Centre ha estat fundador de la Coordinadora de Centres d’Estudi de Parla Catalana. Així, té moltíssims intercanvis de publicacions amb les entitats de la nostra àrea lingüística, que es poden consultar a la biblioteca situada a la nostra seu, la Torre de Beneito, construcció gòtica del segle XIV.
El primer fruit de la simbiosi va estar l’exposició que commemorava els trenta-tres anys de vida de l’entitat, que es va poder visitar a tots els pobles de la comarca. Alhora, també es va tornar a publicar la revista científica Papers, es van fer unes Jornades sobre la Guerra Civil i una exposició sobre aquesta contesa (2018), que ara es pot veure a Vallibona. Aquest tema, fins aleshores gairebé tabú, ha estat tractat en quatre dels llibres publicats. La tercera exposició ha estat fotogràfica: Un món de mirades: geografia humana dels Ports, de Miguel Ángel Troncho, que es pot visitar ara a l’església del convent del Forcall.
L’activisme
Diuen que a gos flac tot són puces. I el CEP ha hagut d’ampliar el seu àmbit d’actuació també a l’activisme. Així, en primer lloc, s’ha posicionat contra la llei de mancomunitats tal com estava redactada. En segon lloc, la seua intervenció ha estat important per aturar el projecte neoliberal i pseudoecologista «Maestrazgo-Els Ports», que pretenia depredar els recursos naturals de tota la zona. I, actualment, ha manifestat el seu rebuig al macroprojecte de vint-i-dos parcs eòlics a l’Aragó que evacuarien a través d’una línia de molt alta tensió (MAT) a la subestació de Morella.
Col·laboracions, homenatges i «Diàlegs»
Finalment, s’ha d’esmentar la col·laboració en altres publicacions: una de setmanal a Notícies, a una de mensual: Saó, i a dos de trimestrals: Frontissa i Bastida. I amb altres centres d’estudis (el del Maestrat i el senienc) en la promoció de la recerca antropològica sobre el despoblament. Cada any, el CEP participa d’alguna manera amb els organitzadors de l’Aplec, esdeveniment sobre el qual el 2018 va publicar un llibre, coeditat amb la Generalitat Valenciana, coordinat per Violeta Tena i per Kassim Carceller Aplec dels Ports. 40 anys d’història col·lectiva. El nostre web acull informació sobre l’Aplec: els cartells, els programes i la revista L’Aplequer.
El 1991 es va organitzar un homenatge a l’historiador forcallà Josep Eixarch Frasno.
Amb el grup de teatre vilafranquí La Xalera li’n vam organitzar un altre a l’actor Carles Pons. I, el 2019, en vam fer un tercer a la científica Livia Miravet i a l’organista Ricardo Miravet, que han llegat el seu castell de la Todolella perquè s’hi facen activitats culturals. Vam ser els primers convidats a participar-hi. Així, el 2019, hi vam fer un dels «Diàlegs dels Ports», que són la conversa entre dues persones sobre una publicació nostra o d’altri, que vam iniciar el 2016 i que, a hores d’ara, ja n’hem fet una cincuantena en diferents pobles de la comarca.
El CEP, doncs, està a ple funcionament: cada any publica la revista Papers i un o dos llibres, participa en quatre revistes diferents de la nostra, organitza una dotzena de «Diàlegs» i fa pública la seua posició en temes que afecten la comarca. Esperem que puga continuar totes aquestes activitats, i encara més, durant molts d’anys.
Moltes de les publicacions del CEP es poden consultar a http://calaix.gencat.cat/ i al web: http://www.cedelsports.cat/
