David Roig Zandalinas
Casualitats de la vida, el mateix dia que a la nostra comarca, la meua i la teua, a Vilafranca en concret, es reunien gran part dels nostres alcaldes i alcaldesses i altres personalitats, i es creava la “Taula de Vilafranca”, a un xicotet negoci d’aquesta benvolguda comarca, se li va citar a la Mancomunitat comarcal d’Els Ports, que mos represente a tots els pobles d’aquesta zona, per a fer una declaració jurada del número de treballadors que té, perquè aquest organisme comarcal, dies enrere, davant la necessitat de taules, cadires, armaris i altre mobiliari de despatx, per a tots els pobles que formen part de dita Mancomunitat, va traure un concurs per a poder fer la compra de tot aquest mobiliari.
Se li va comunicar a aquest xicotet negoci de la comarca, que entre totes les empreses que s´havien presentat, havien rebut la màxima puntuació, dos ofertes, la d’aquest xicotet negoci i la d´una altra empresa, que resultava ser de Madrid, i que per a desempatar, es basarien en el número de treballadors que tenien, per això se li va requerir fer la citada declaració jurada.
De tal manera, aquest xicotet negoci, que fa més de 40 anys que està a la comarca, per a lo bo i per a lo roin, que haguere pogut anar-se’n a Castelló, València o Madrid i tindrie molts treballadors o també s´haguere pogut arruïnar, ha optat sempre per mantenir-se a aquesta zona, i podrà competir en moltes coses en una gran empresa de Madrid, però malauradament en número de treballadors, no. Per tant, després de les deliberacions pertinents, la Mancomunitat comarcal dels Ports, que vele pel bon funcionament i benestar dels nostres pobles i ciutadans, va decidir que una gran empresa de Madrid serie l´encarregada de que tots els pobles que formen part d’aquesta organització, tinguen mobiliari nou.
Gran part d’aquests Ajuntaments, com altres ajuntaments dels voltants, són i han segut clients d’aquest xicotet negoci al llarg d’aquests més de 40 anys, per la qual cosa, estem molts agraïts i contents. I ja per a concloure, com a habitant d’aquesta gran comarca, en greu perill de despoblament, i en les circumstàncies que estem vivint, no es pot comprendre com els mateixos representants polítics, de tots els colors, que estaven darrere d’una gran pancarta en la multitudinària manifestació de Vilafranca, decidien que, ojo, molt important, en igualtat de condicions, ere millor que una gran empresa de Madrid, en compte d’un xicotet negoci de la comarca, mos porte aquest mobiliari a tots els pobles que formen part de la Mancomunitat comarcal els Ports.
I com li ha passat a aquest xicotet negoci en aquesta ocasió, se supose que li haurà passat el mateix a altres negocis de la benvolguda comarca d’Els Ports. A veure si en un poquet de sort, per a la pròxima reunió de la “Taula de Vilafranca”, ja poden estrenar les “taules de Madrid”. O tal vegada les estrenen per a l’Aplec d’Els Ports en la típica “taula redona” sobre despoblament que solen fer els nostres representants polítics.
