Una xicoteta cova del paratge la Crebada-Cova dels Aragonesos d’Atzeneta del Maestrat conté restes d’espais sepulcrals dedicats a acurats rituals funeraris, com una cerimònia per lloar als difunts, però que daten de fa 4 mil anys aproximadament, emmarcada a l’Edat del Bronze.
Els treballs d’excavació i d’investigació, elaborats pel Servei d’Arqueologia de la Diputació de Castelló en col·laboració amb arqueòlegs propis contractats per l’Ajuntament d’Atzeneta, han tret a la llum restes humanes d’almenys dues persones: una dona de 25 anys i un xiquet. Així com d’un aixovar funerari molt important per la gran quantitat de botons fabricats en os/ivori fins ara mai documentat en situacions similars. A més, un gran nombre d’ossos d’animals cremats que van poder ser utilitzat en els ritus funeraris, o diverses restes ceràmiques i materials en sílex que donen nous punts de vista als científics sobre com s’organitzava la societat de l’Edat del Bronze.
El treball realitzat durant el mes de juliol suposa la segona excavació del projecte, i la confirmació de les sospites que van tindre en la primera expedició a la cova. “Les restes de materials funeraris ens permetran estudiar en profunditat com es depositaven, quins protocols seguien o quins tipus de rituals celebraven”, descriu Pablo Medina, arqueòleg i director del projecte de la cova sepulcral d’Atzeneta. A més, els investigadors segueixen indicis de restes més antigues que les restes funeràries, segurament neolítiques de fa 4500 anys. “Treballem amb la hipòtesi que la cova es va reocupar a l’Edat del Bronze per enterrar a gent, entre els 4000 i 3800 anys d’antiguitat”, exposa el director del projecte.
Durant els pròxims mesos, els arqueòlegs tenen pendent l’estudi antropològic de les restes humanes i de l’aixovar que acompanyava al difunt per tal de conéixer millor els rituals propis d’aquelles societats. “Ara tenim moltes dades i informacions a tractar, gestionar i repensar. Segons això, pensarem com continuar el projecte l’any que ve”, diu Medina.
En les excavacions d’enguany també s’ha descobert una cova més menuda que “ens permet pensar en fer hipòtesis en què la cova funerària pertany a un entorn més gran, amb més coves i més inhumacions, com si es tractara d’una àrea sacra”, explica Medina, qui al mateix temps anuncia que “hem investigat 4 coves d’Atzeneta amb restes arqueològiques, de les que tenim indicis d’haver-se habitat al Neolític però encara no sabem bé com s’habitaven”. En tot cas, les investigacions fetes pels arqueòlegs descriuen una societat antiga que vivia, amb ritus funeraris inclosos, a les terres actuals d’Atzeneta del Maestrat, els precedents de hui en dia.
