-Les excavacions en el Mas de Romeu trauen a la llum dos fèmurs, un húmer i parts de les extremitats d’un sauròpode
El subsòl de Morella és una font inesgotable de restes de dinosaure. La troballa més recent s’ha produït en el Mas de Romeu de Morella, durant la segona campanya d’excavacions que duu a terme un equip dirigit pels doctors José Miguel Gasulla, Francisco Ortega i Fernando Escasos.
Els paleontòlegs han localitzat 2 fèmurs, un húmer, parts de les extremitats i vèrtebres de la cua d’un dinosaure sauròpode. Es tracta, possiblement, d’un braquiosaure. Aquesta espècie herbívora va habitar la comarca dels Ports fa 125 milions d’anys en l’època del Barremià, en el Cretàcic Inferior.
Un dels directors de l’excavació, José Miguel Gasulla, ha explicat que un dels fèmurs és d’1,60 metres. D’aquesta mesura es desprèn que el dinosaure podria arribar als 20 metres de longitud i 10 d’altura. No es tracta del dinosaure més gran trobat en la comarca dels Ports -s’han localitzat fèmurs d’1,80 metres- però sí es tracta d’un exemplar impressionant.
Després de la primera campanya d’excavacions duta a terme el passat any 2016 els investigadors ja van intuir que el jaciment oferia un gran potencial. A més de la importància de les restes trobades la ubicació del jaciment, amb vistes directes al castell de Morella, realça encara més el seu valor com a emplaçament científic i, fins i tot, cultural.
Encara que és prompte per a avançar-ho les restes que s’estan trobant obrin noves hipòtesis en la recerca sobre els dinosaures que van habitar a Morella i Els Ports fa 125 milions d’anys. Aquestes hipòtesis podrien encaminar als investigadors cap al descobriment de noves espècies. El treball que s’està duent a terme permetrà establir la relació dels dinosaures trobats amb els localitzats en les veïnes comarques turolenses i altres punts de la geografia europea.
Els materials s’estan dipositant en Museus de Morella que, després de ser reconegut com a museu, pot albergar-los. Aquest fet afavoreix la recerca de proximitat.
Els paleontòlegs ja porten una setmana treballant i seguiran durant tota aquesta setmana. Un equip d’entre 5 i 7 persones està de sol a sol en el jaciment per a aprofitar al màxim les jornades. L’Ajuntament de Morella, per la seua banda, s’està fent càrrec de les despeses de manutenció dels investigadors que no cobren res per realitzar aquesta ingent labor científica. Tots ells formen part del grup de biologia evolutiva de la UNED.
Una troballa il·lusionant
Gasulla creu que la troballa és il·lusionant i reforça l’entorn de Morella i la comarca dels Ports com a lloc de referència en la recerca palentològica.
Les restes trobades, una vegada consolidades «seran molt atractives per als visitants i els interessats en la paleontologia», va finalitzar Gasulla.
Cal recordar que la comarca dels Ports compta amb dos museus de dinosaures a Morella i Cinctorres. Es tracta d’emplaçaments que únicament exhibeixen una mínima part de les restes que s’han trobat en els jaciments de la comarca. De fet, els paleontòlegs tenen localitzats, i encara per investigar, desenes de jaciments en nombrosos termes municipals.
Aquests museus exposen restes de dinosaure, ofereixen panells sobre com era el paisatge dels Ports fa 120 milions d’anys i mostren recreacions a grandària real d’algunes de les espècies més significatives. Continuar amb la labor de recerca, restauració i difusió és l’objectiu principal dels investigadors que no es cansen de sol·licitar una aposta ferma i decidida per part de les administracions.
