De què serveixen les enquestes de participació ciutadana en els projectes dels parcs eòlics de Med Wind Energy?

834
Parc eòlic de Renomar
PUBLICITAT

Med Wind Energy i Renomar continuen amb els projectes d’ampliació dels parcs eòlics existents a la comarca dels Ports. Recentment, arreu dels pobles afectats, s’han fet arribar diverses enquestes de participació ciutadana en que conviden a la població a donar la seua opinió sobre el valor paisatgístic de les zones afectades per aquestes ampliacions. Se’ls anomena processos de participació social i estan estipulats per la LOTUP, la Llei d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge de la Comunitat Valenciana.

Demà 11 de març es tanca l’enquesta que Med Wind Energy ha publicat publicat sobre els parcs de Todolella.

La legislació urbanística valenciana vigent exigeix que la població diga la seua en matèria d’afectació dels nous parcs al paisatge existent. Les enquestes tenen tres elements obligatoris: el primer, que la gent valore el paisatge i l’entorn; el segon, que s’opine sobre l’afectació al patrimoni històric i cultural (masos, ermites, arquitectura de la pedra en sec, etcétera); i tercer, es demana la valoració de l’afectació al paisatge amb la instal·lació dels nous aerogeneradors.  A banda d’aquests tres punts obligatoris per normativa, Med Wind Energy n’afegeix un quart: l’explicació del projecte a través de les diferents xerrades que s’estan fent arreu del territori (nombre i tipus de màquines, ubicacions i s’obre la possibilitat d’escoltar opinions i millores).

Amb tota aquesta documentació, l’empresa genera un informe per a la Conselleria de Territori i Habitatge on, a partir de la valoració ciutadana del paisatge (que acostuma a ser elevada), estableix  mesures correctores que permetin la col·locació dels parcs.

La comarca dels Ports té molts fronts oberts pel que fa a la implantació de macroprojectes de renovables. Recordem que a més de l’ampliació dels parcs de Renomar, hi ha el projecte eòlic de Forestalia a la franja del Maestrazgo, la implantació de la MAT de Red Eléctrica que ha de dur els excedents de la producció elèctrica francesa des de França fins al nord d’Àfrica i la macroplanta fotovoltaica projectada a la zona dels Llivis i la Llàcua, al terme de Morella (en mans d’Acciona, propietari del 50% de Renomar).

Tota aquesta lluita pel sòl rural porteny i el rebuig que genera en part de la població local, ha portat a Med Wind a idear una estratègia basada en fer saber que el projecte d’ampliació de parcs eòlics no té cap vinculació amb la resta de projectes. “L’ampliació dels parcs eòlics farà servir les mateixes infraestructures d’evacuació. No es fan línies noves. S’utilitzaran les mateixes subestacions ja construïdes” afirmava Eloy Tantos, director d’Actius de Renomar.

Però, com són de vinculants els resultats obtinguts de les enquestes i de quina manera poden arribar a modificar els projectes originals?

En tota aquest embolic de paperassa i burocràcia, sembla que l’únic informe perceptiu i vinculant sorgit de la regulació del Decret Llei 14/2020 és l’informe de paisatge. Així, totes les percepcions positives i negatives de les enquestes s’han d’annexar a l’esmentat informe. Els resultats es ponderen en funció del nombre de persones enquestades sobre la població total de la comarca. Per tant, la relació vindria a ser, com més valor se li dona al paisatge, més complicada és la realització del projecte. Això és, caldrà aplicar mesures correctores basades en l’eliminació de les màquines, la repotenciació d’altres i fins i tot la supressió d’ubicacions concretes.

No obstant això, tot i que la valoració del paisatge siga molt alta, és complicat que una enquesta suprimeixi un projecte d’arrel. Tanmateix, en els projectes que s’apropen molt als nuclis urbans potser que s’obligue a retirar certes posicions. I és que des del punt de vista paisatgístic es pot aconseguir que els projectes siguen menys agressius.

Ara bé, l’eliminació de certes posicions permet, per altra banda, la repotenciació de les existents fruit dels avanços tecnològics. Això sí, augmentat l’alçada dels aerogeneradors. Les màquines que ofereixen 3’5MW s’estan elevant 115 metres d’alçada, les de 4’5MW podrien mesurar 105 metres, inclús algun tecnòleg parla de 90 metres d’alçada. Però per garantir aquestes potències la llargada de les pales es duplica. Pensem que els aerogeneradors ubicats actualment als Ports generen una potència d’1’5MW i tenen 80 metres d’alçada.

Què passa amb el cas de Morella?

La reubicació dels aerogeneradors que afecten al nucli urbà de Morella sembla complicada. Segons afirmava Eloy Tantos “no queden espais lliures dins del pla eòlic. Se’ns ha traslladat el malestar de la població i s’estan analitzant les al·legacions, tot i que buscar alternatives a les ubicacions de Morella és pràcticament inviable perquè l’espai és limitat”.

Detall del pla eòlic a la zona nord de Castelló

15 anys de Renomar a la comarca

Ja fa 15 anys que els aerogeneradors de Renomar treballen a la comarca i l’empresa aprofita la fita per fer balanç d’aquest període. Eloy Tantos explicava que s’han generat entre 70 i 80 llocs de feina directes i s’han invertit 80 milions d’euros a través d’impostos, llicències, pagaments a administracions i particulars, ocupació del sòl i fons de compensació eòlica. A més, ja fa anys que l’empresa és patrocinador cabdal del club de futbol base comarcal Renomar-Els Ports.

Es calcula que l’ampliació dels parcs ja existents donarà feina a unes 30 persones més en tasques de manteniment dels propis parcs i 150 ocupacions indirectes que la companyia contracta per a operacions subsidiàries.

Alhora s’està preparant un estudi sobre com ha revertit l’arribada dels parcs eòlics a la comarca; l’impacte en el nombre de famílies nouvingudes o que no han marxat i com els sous que depenen de Renomar han donat riquesa al territori.