Cultura presenta les darreres troballes d’art rupestre prehistòric a Vilafranca

813
Cultura presenta les darreres troballes d'art rupestre prehistòric a Vilafranca
Cultura presenta les darreres troballes d'art rupestre prehistòric a Vilafranca
PUBLICITAT

La Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport ha presentat dues de les últimes troballes d’art rupestre prehistòric que s’han produït al territori valencià i que es troben al terme municipal de Vilafranca. En la presentació han intervingut el secretari autonòmic de Cultura i Esport, Albert Girona; l’alcalde de Vilafranca, Òscar Tena, i els arqueòlegs Dídac Román i Inés Domingo.


Es tracta de dos jaciments d’art rupestre llevantí, una tradició artística de gran singularitat, descoberts el 2013 i el 2016, en el marc de dos projectes dirigits pels doctors Inés Domingo i Dídac Román, els dos de la Universitat de Barcelona, que van ser promoguts per l’Ajuntament de Vilafranca i finançats pel Ministeri de Cultura.

Les troballes mostren noves representacions de les quatre espècies dominants a l’art llevantí: els bòvids, els caprins, els èquids i els porcs senglars. Aquests estan integrats en escenes molt dinàmiques.

La vulnerabilitat d’aquests béns va obligar a seguir uns procediments de conservació i protecció molt estrictes a l’hora de procedir a difondre’ls en els àmbits científics i socials. Per aquest motiu, aquestes dues troballes han resultat inèdites fins ara.

Gràcies a dues ajudes concedides per Cultura de la Generalitat i la Fundació Blasco de Alagón, s’ha pogut dur a terme la instal·lació de tancaments preventius i la senyalització dels dos conjunts, cosa què permet garantir la conservació d’aquestes dues noves mostres d’art prehistòric llevantí i, també, assegurar que les visites als jaciments es produïsquen de manera controlada. Així mateix, s’han començat els treballs de neteja dels jaciments.

Aquestes intervencions permetran donar a conèixer les dues troballes i continuar amb les tasques de recerca i conservació necessàries per a millorar l’estat de conservació i la visualització de dos conjunts únics i singulars d’aquesta tradició artística ancestral.