Culla, escenari dels millors capítols de la humanitat

116
PUBLICITAT

Si els últims 1.000 anys de la humanitat es pogueren veure per capítols, Culla seria l’escenari de molts d’ells. Potser dels millors, els més importants. Veurien els espectadors reconquestes cristianes en territoris musulmans, desfilades de templers en l’ocàs de l’orde militar religiosa o la formació i dissolució de la Setena de Culla. Tot sota el mateix cel, el de l’Alt Maestrat, i sobre la mateixa muntanya que eleva a aquesta localitat fins als mil metres d’altitud. Una localitat que en temps remots es va convertir en el centre neuràlgic de la zona per la seua privilegiada situació en el comerç entre Aragó i València, i que ara rep milers de visitants al llarg de l’any per la bellesa de carrers i l’originalitat d’arcs i edificis que componen el nucli.

A hores d’ara, Culla forma part de l’organització Los Pueblos Más Bonitos de España, i s’ha erigit com una destinació turística imprescindible per als amants i nostàlgics de la història. L’enclavament de Culla va ser una constant disputa entre cristians i musulmans cap a finals de segle XI i durant els segles XII i XIII. L’annexió definitiva a possessions cristianes i aragoneses va arribar en 1233 a l’ordre de Jaume I. D’aquesta època es conserven pocs vestigis que testifiquen aquestes batalles, encara que del castell, avui ruïnós però en procés de restauració, encara queden restes en peus la Torre del Frare Pere o torres del segle XIII.

No obstant això, el fet més singular en la llarga i dilatada història d’aquesta localitat arriba en 1303, quan l’Orde del Temple -una de les ordres militars catòliques més influents a l’Europa de l’Edat mitjana- va adquirir Culla i totes les seues terres per 500.000 sous valencians. Aquesta va ser, ni més ni menys, l’última compra dels templers abans de la seua dissolució en 1314, i la més cara compra en tota la Corona d’Aragó. Un fet que posa a Culla en el mapa europeu, i que pot rememorar-se amb cada pedra que forma el seu centre històric-artístic. Culla és territori templer. Aquesta evidència es pot testificar en la reformada Antiga Presó de Culla, on s’exhibeixen antigues vestimentes de cavallers i relíquies com capitells que segueixen entre nosaltres després de tants segles, i que a més manté els grillons originals amb els quals encadenaven a presos. Aquest edifici era, abans de ser una presó en les Guerres Carlines en les quals Culla va ser plaça principal per als soldats del general Cabrera, el Graner del Comendador de l’Orde de Montesa en els segles XIII i XIV, als qui els van comprar els terrenys els templers i els qui els van recuperar després de la seua dissolució.

L’entramat de carrers que forma el barri antic de Culla és la millor màquina per a tornar al passat. Molt prop de l’Antiga Presó es troba l’església del Salvador, principal temple religiós del poble que amb la seua monumental façana i alt campanar és una clara atracció per als visitants. En un dels seus costats hi ha una terrassa anomenada El Terrat, un lloc que, a part de ser ideal per a albergar exposicions o jornades culturals de tota mena pel marc arquitectònic que l’envolta, és també una inigualable terrassa cap a l’Alt Maestrat amb vista sobre muntanyes, barrancs i terres molt llunyanes.

Les visites a Culla també arriben a veure les exposicions de l’antic hospital, un lloc que acollia malalts, pobres i dones amb necessitats per a donar-los una nova esperança. Ara s’exposen fragments de la història de Culla, com una recreació de l’antiga escola de la localitat, armes de foc del segle XIX o un reconeixement a la confraria de Sant Antoni de la localitat. Encara que el patrimoni arquitectònic i històric que atresora Culla el convertisca en una localitat única, també és terra de sendes i camins que es recorren a peu o amb bicicleta, i que tenen destinacions com la monumental carrasca de Culla, de vint metres d’altura i set de circumferència de tronc. Agricultura i ramaderia han tingut tradicionalment el seu pes sobre l’economia de la localitat, fet evident si s’observen els bancals encara treballats amb ametlers, avellaners o oliveres, o els amples camps per on pasturen vaques, cabres o ovelles. A més, el poble comptava amb una explotació minera al paratge de la Fontanella, un espai visitable amb el nom del Parc Miner del Maestrat que mostra galeries subterrànies i els processos que desenvolupaven els homes que allí treballaven. Culla és, en tota la seua integritat, un especial llegat patrimonial que, tants segles després, continua meravellant-nos.