Nota de premsa de Compromís al Senat
Els senadors de Compromís constaten després d’una resposta parlamentària que ha xarxes públiques de lluita antipedra, com la de Madrid, que aboquen acetona i iodur de plata sense constar cap mena d’autorització o conveni
Els senadors de Compromís van a sol·licitar la compareixença de la ministra d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient, Isabel García Tejerina, després de constatar que s’estan realitzant pràctiques de lluita antipedra i de modificació artificial del cicle hidrològic “sense que hi haja autoritzacions prèvies aprovades per la Direcció general de l’Aigua en el si del Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient a proposta de l’organisme de conca”. La compareixença de García Tejerina és com a conseqüència de ser la màxima responsable de fer complir la normativa en la matèria i a la vista que en la resposta s’assenyala que “fins ara la Direcció general de l’aigua no ha tramitat l’autorització de cap expedient sobre la matèria”, quan es tracta d’una pràctica estesa per tota la geografia i que podria tenir greus conseqüències sobre la pluja.
Per al senador de Compromís a la Comissió de Medi Ambient, Jordi Navarrete, “és molt xocant que des de la pròpia administració pública -cas de la xarxa experimental antipedra creada per l’extinta Diputació Provincial de Madrid, hui titularitat de la Cambra Agrària de la Comunitat de Madrid- s’haja creat una xarxa antipedra que ‘protegeix’ 195.000 hectàrees d’alt valor agronòmic en el quadrant sud-oriental de la comunitat de Madrid mitjançant campanyes anuals de defensa antipedra que comencen l’1 de maig i finalitzen el 30 de setembre i tot això sense autoritzacions”.
La coalició va començar en la desena legislatura a preguntar sobre l’alteració del cicle hidrològic que preveu la Llei d’Aigües i el Reglament del Domini Públic Hidràulic, encara que no ha estat fins a la dotzena legislatura quan han començat a arribar les respostes. A instàncies de Compromís, el senador Jordi Navarrete defensarà la setmana que ve a la Comissió de Medi Ambient i Canvi Climàtic una moció per la qual s’insta el Govern a modificar la Llei de l’Aigua per a no permetre ni concedir autoritzacions per a la modificació de la fase atmosfèrica del cicle hidrològic baix cap supòsit i una moratòria que afecte les “empreses, agrupacions agrícoles i tota mena d’entitats que tenen concedides autoritzacions per realitzar activitats d’aquest tipus”.
Compromís ha reclamat informes d’autorització de les diverses confederacions hidrogràfiques d’Espanya, emesos durant els últims deu anys, per dur a terme la modificació de la fase atmosfèrica del cicle hidrològic. També la remissió dels informes favorables emesos per l’administració sanitària durant els últims quinze anys quan els procediments emprats a l’efecte de l’article 3.4 del Reglament del Domini Públic Hidràulic hagen implicat la utilització de productes o formes d’energia amb propietats potencialment adverses per a la salut, còpies dels informes evacuats pel Servei d’aplicacions climatològiques en el procediment de utilització de tecnologia basada en la propulsió d’ones de xoc ionitzants per modificar la fase atmosfèrica del cicle hidrològic dut a terme en els paratges de la Caña i el Soldado, al terme municipal de Caudete, informes emesos pels organismes competents durant els sis últims anys sobre els efectes de la lluita antipedra en la desertització, en relació amb les tècniques de lluita antipedra dutes a terme a Albacete, Múrcia, Saragossa i Lleó o del sistema de lluita antipedra utilitzat per la Xarxa Antigranís de la Comunitat de Madrid.
El iodur de plata és altament insoluble en aigua i té una estructura cristal·lina semblant a la del gel, permetent induir la nucleació de cristalls de gel en el sembrat de núvols per provocar pluja artificial. L’INSHT (Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball) ha realitzat informes sobre la precaucions de l’ús d’acetona i iodur de plata i hi nombrosa literatura, manifestos i estudis sobre els riscos ambientals d’activitats com els cremadors a Lleida i la gestió en benefici de determinades empreses sense valorar prou les repercussions ambientals i sobre la salut d’aquesta pràctica totalment regulada encara que oblidada per inacció i omissió de l’administració pública.
