D’on venim? Quins eren els nostres avantpassats? Com vivien? Són preguntes que molta gent es fa i que a poc a poc anem donant resposta. Gràcies a les pintures rupestres, als fòssils, a les excavacions… podem conéixer més sobre com eren els nostres territoris fa milers d’anys. Dídac Roman, professor de prehistòria a l’UJI, Ines Domingo, professora de recerca ICREA-UB, i Joan Fullola-Isern, de l’UJI, són els encarregats de desvelar alguns dels misteris que envolten als antics pobladors de la zona de l’interior de Castelló. En aquest cas, de com vivien i com es relacionaven els habitants de la Coveta de la Foia, amb el seu nou article.
L’assaig ha estat publicat al Journal of Lithic Studies, una revista internacional centrada en els estudis sobre la indústria lítica, és a dir, aquella relacionada amb els utensilis de pedra tallada. Es tracta, a més a més, d’una revista en accés obert, i per això qualsevol persona pot descarregar-se la publicació.
En aquest article, amb el títol: “Adaptations of the lithic production in the Sauveterroid level of Coveta de la Foia site (Vilafranca, Castelló)” es presenten els resultats que han extret de les excavacions realitzades en el jaciment de la Coveta de la Foia, a Vilafranca. L’estudi s’ha centrat en la indústria lítica que s’ha trobat en aquest lloc i que permeten saber més sobre els nostres avantpassats i establir en quin moment van estar ocupant aquesta zona.
A partir de l’estudi realitzat, els investigadors han identificat dues maneres de produir eines amb sílex: els útils domèstics, com ganivets o gratadors, es fabricaven sobre suports de diverses formes, sense una regularitat molt marcada i sense una dedicació tècnica important. Mentre que les puntes de projectil (les puntes de fletxa) les feien de manera molt precisa i totes eren iguals en dimensions i forma, per garantir l’eficàcia i que l’arma estiguera ben equilibrada a l’hora de disparar a les seues presses.
El jaciment de la Coveta de la Foia, el més antic documentat fins ara a la comarca de Els Ports, ha proporcionat als investigadors més de 85.000 peces de sílex en els diferents nivells que s’han documentat, sent el més antic un d’aproximadament 14.000 anys d’antiguitat. Per a aquesta investigació, s’han analitzat més de 3.000 ferramentes pertanyents al període Sauveterroide, datat fa uns 12.500 anys.
Els investigadors Didac Roman i Ines Domingo volen continuar amb les excavacions d’aquest jaciment que encara amaga molts misteris sobre el passat. Gràcies a projectes com aquests, la comarca dels Ports s’està convertint en un dels nuclis més importants d’estudi a nivell peninsular. Una zona on hi ha moltes evidències de les societats caçadores i recol·lectores de finals del paleolític, i de les agricultores i ramaderes del neolític.
