La llar de foc o l’estufa de llenya són els principals actius contra el fred durant els períodes d’hivern a les zones rurals. Als preus que es costegen les fonts de calefacció tals com la llum, el gasoil o el gas, sembla ser que la llenya és el combustible més rentable per fer front a temperatures nocturnes que en els darrers dies baixen dels 0 graus. Tant és així, que no és d’estranyar veure els fumerals dels pobles escopint fum des de primera hora del matí fins a ben entrada la nit.
Encendre l’estufa és un ritual hivernal molt marcat que a poca gent de poble se li passa per alt: de matí es prepara un cabàs de llenya que servirà per escalfar la llar al llarg de tot el dia. Amb un poal i una pala, normalment de metall, es recullen les restes de centra i es neteja l’estufa per tornar-la a encendre. Ara, s’estan posant de moda els aspiradors de cendra, que fan aquesta feina més ràpida i neta. Tot seguit s’omple l’estufa de llenya tractant de posar les tees a la part inferior perquè encenga més ràpid. Abans era sobre les pròpies tees on es botava el foc. Actualment, la comoditat ha fet que les pastilles a base de querosè guanyen terreny davant de la fusta impregnada de resina natural. Només queda prendre foc a una pira de llenya que, sovint, no té res a envejar a les fogueres de Sant Antoni. Això sí, a escala més menuda.
D’aquesta manera es garanteix la calentor i el confort a casa durant tot el dia. Però, què fem amb la cendra quan aquests poals o aspiradores s’omplen? La saviesa tradicional diu que la cendra de fusta té propietats beneficioses per als sòls agrícoles i per al camp. Està carregada de minerals com magnesi, fòsfor, calci i altres nutrients. Per això, no és estrany veure la gent llençar les restes de l’estufa al camp.
Aquesta setmana, en dos punts de la província de Castelló s’han declarat dos focs provinents de l’abandó de cendres que encara contenien brases sense apagar. És el cas de Villores, als Ports, concretament a la vora de la carretera a Ombrietes i de Xodos, a l’Alacalatén, en una zona propera a vivendes.
A Villores es va desplaçar una dotació de bombers del parc de Morella i la superfície afectada només va ser d’un metre quadrat, ja que no hi havia zona boscosa. En canvi, a Xodos, es van desplaçar dues dotacions de bombers dels parcs del Maestrat i Alcalatén. En aquest cas es van cremar 500m2 d’una zona d’esbarzers i pastures ubicada a la part baixa de la localitat.
En ambdós casos no es van haver de lamentar danys personals ni va caler desallotjar la població. Tanmateix, l’alcalde de Villores, Ivan Guimerà, incideix en la importància d’assegurar-se de que abans de llençar les cendres, aquestes cal que estiguen ben apagades i no queden restes de brasa. En tots dos pobles, els focs no han afectat zones boscoses i s’han pogut extingir ràpidament. En altre cas, i donada la manca d’aigua a que s’enfronta la província, la catàstrofe hagés estat major. Per això, la conscienciació ciutadana és la principal arma en aquests casos.
