Un dels racons més bonics, tranquils i històrics de l’Alt Maestrat és la localitat de Catí. El municipi gaudeix d’un marcat caràcter medieval que encara avui dia es veu a simple vista, ja que els carrers segueixen disposats tal com es van pensar segles arrere.
Havent format part dels regnes musulmans abans de la reconquesta i conservant edificis i entramats del passat, Catí va ser declarada Conjunt Històric-Artístic en 1979 i Bé d’Interès Cultural en 2004.
Entre els edificis medievals als quals cal guardar especial esment quan es visita Catí es troba l’Església Parroquial a la qual s’accedeix per la plaça Major. Aquest edifici, que per la seua façana i porta senzilles simula no amagar grans misteris, guarda valuosos tresors entre els seus murs. L’Església Parroquial catinenca posseeix un dels retaules pintats del segle XV més valuosos de la província, ja que la seua autoria s’atribueix a l’artista valencià Jacomart, qui era el pintor d’Alfonso V. En visitar Catí, no pot faltar una parada per a contemplar els cuidats detalls del retaule de Sant Pere Màrtir, també conegut com a retaule de l’Espígol, dedicat a Sant Lorenzo i a Sant Pere de Verona.
Si l’interior del temple sant guarda un tros d’història, els seus voltants són història amb majúscules. Així, l’abadia edificada al sud de l’església va ser construïda en 1376 pel capellà Pedro Durán i la Torre, que es troba en la plaça major i va ser en el seu moment punt estratègic fonamental en el municipi, emmarquen la bella Església Parroquial.
Adjacent a ella trobem la Casa de la Vila, edificada en l’any 1428 i que va servir de punt de reunió del Concejo i d’amants al teatre, degut a que entre les parets del seu saló es representaven les comèdies. Separada d’aquesta per el “carreró del vent” tenim la Casa Miralles, datada en 1455. La Casa dels Monserrat, contigua a aquestes, és un altre dels exemples del treball dels picapedrers i del maneig de la pedra en la construcció en el segle XV.
No podem visitar Catí sense fer una parada en l’ermita de La Nostra Senyora del Pilar. Emplaçada en la Vall de Catí, va ser construïda en el segle XVII i ha tingut diferents usos a més de temple sant, com el d’escola rural. Annexa a ella, es troba la casa de l’ermità, que segueix sent habitada avui dia. S’explica que l’actual ermita de La nostra Senyora del Pilar s’assenta sobre el lloc en el qual dos segles arrere havia predicat Sant Vicent Ferrer. Seguint la nostra ruta, a menys d’un quilòmetre del municipi ens topem amb l’ermita de Santa Anna, una xicoteta edificació de l’any 1441 que és una de les més acabades i millor conservades de la zona.
Aprofitem que hem abandonat el nucli urbà del municipi per a visitar l’entorn de l’Avellà i gaudir d’una relaxant jornada en el balneari. L’ermita de l’Avellà es troba a uns 5 quilòmetres de Catí en la Serra que porta el seu mateix nom i al nord del Tossal de la Nevera. Des de fa segles, es parla de les propietats curatives i miraculoses de les aigües de la deu de la Font de l’Avellà.
Explica la llegenda que allà per l’any 1540 baixaven una dona anciana, cega, i una xiqueta pel camí que va del Peironet cap a Salvassòria per a demanar-li ajuda a Santa Llúcia. Al seu pas per la font, van escoltar una veu suau, la veu de la verge, dient-li a l’anciana que es llavara en les aigües de la font. Després de fer-ho, la dona va recuperar la vista i la salut i va anar a explicar als seus veïns el que acabava d’ocórrer. En aqueix moment, tot el poble va marxar en processó fins al lloc del miracle i van començar a edificar una xicoteta capella per a donar recer a la imatge de la Mare de Déu de l’Avellà que havia sigut trobada temps arrere en la zona.
Amb el pas dels anys, l’ermita ha patit diferents canvis i ampliacions. En el segle XVIII es va començar la construcció de l’actual edificació i les millores dels seus retaules i pintures, alguns dels quals, no han arribat fins als nostres dies ja que van ser destruïts durant la Guerra Civil.
En l’entorn també trobem la Casa de Banys de Catí, un lloc perfecte per a relaxar-se i gaudir dels diferents tractaments que s’ofereixen amb l’aigua de la deu. A més, avui dia el viatge fins al paratge de l’Avellà és molt més senzill que antany, gràcies a la construcció en els anys 50 d’un túnel i carretera que uneixen la població amb el paratge. Aquesta construcció no solament va suposar un avanç en les comunicacions sinó que, a més, des d’aqueix moment la tradicional romeria al paratge transcorre pel túnel i no per la zona muntanyenca.
La Romeria de Sant Pere, que va des de Catí fins a Castellfort, és possiblement un dels festejos més singulars i antics de la província, ja que els primers documents sobre la seua realització es remunten fins a l’any 1321. Dos dies de marxa, que en els seus començaments sol podien realitzar els homes, i que avui dia realitzen veïns i turistes sense importar la seua edat, gènere o raça.
No podem acabar la nostra visita per Catí sense provar algun dels plats típics del municipi. Entre les elaboracions salades més tradicionals ens trobem amb el tombet de llebre, l’olla catinenca, la carn masovera, els bolets al forn o les pilotes de carnestoltes. Quan passem a les postres es fa difícil escollir amb què ens quedem… pastissos de Catí, coca celestial, ametllats, primes o rotllets de aiguardent són solament alguns dels suculents dolços que podem degustar. Si el que preferim és adquirir algun producte per a portar-ho amb nosaltres a casa sempre podem decantar-nos per alguns dels deliciosos torrons o massapans que s’elaboren en el municipi o, com no, per comprar algun Formatge de Catí. Aquests, segueixen elaborant-se de manera tradicional, es comercialitzen a nivell internacional i són posseïdors de diversos premis i segells de qualitat.
AIXÍ ES CATÍ
El casc urbà històric-medieval ens transporta al passat amb cada pas i el túnel l’Avellà ens obri les portes a un entorn privilegiat
El retaule de Jacomart és un dels més valuosos de la província
L’entorn natural de Catí ens embolica en pau i tranquil·litat
Formatges de Catí manté la tradició en l’elaboració dels seus productes
