Si travesses pel Carrer Major de Catí, és molt possible que u es quede mirant la Casa de la Vila, el carreró del Vent o la façana monumental de l’església parroquial, que sobreïx per damunt de qualsevol altre edifici de la localitat. Catí és un enclavament molt orientat a l’època medieval, amb construccions que fa més de mig mil·lenni es van alçar i que a hores d’ara són els millors detalls per a despertar la imaginació dels visitants que s’acosten a aquesta localitat. En essència, Catí resumeix la rellevància històrica que l’Alt Maestrat va tindre i té des de l’època medieval, terra de pas entre comerciants valencians i aragonesos on l’agricultura i la ramaderia continuen tenint un gran pes en el dia a dia dels catinencs, amb formatges d’alta qualitat gastronòmica. No obstant això, la major joia que atresora Catí no està en el seu nucli poblacional, sinó que es troba a només 5 quilòmetres. Parlem de l’Avellà, una ermita en l’interior de la qual es troba la popular ‘Capella Sixtina del Maestrat’, per les belles pintures que adornen les seues parets obra del genial artista valencià i barroc Pasqual Mespletera.
La construcció de l’ermita es remunta a fa cinc segles, amb la llegenda de la vella cega i leprosa que en banyar-se amb l’aigua que brollava va recuperar la seua vista i la seua salut. En córrer la veu, els avantpassats de Catí van construir una capella en honor a la Mare de Déu que, amb el temps, s’ha convertit en el senyal més admirat de tota la localitat. Les seues aigües són conegudes per les propietats medicinals, declarades d’utilitat pública en 1928. Ara, aquesta aigua s’embotella i comercialitza per al seu consum, però també es pot gaudir al balneari de l’Avellà, un lloc de descans afable i tranquil envoltat per muntanyes espesses d’un suau vel verd format per pins. La màgia del lloc la transmet els segles que ha perdurat la llegenda de les seues aigües, i la devoció que veïns i veïnes continuen tenint cap a la Mare de Déu. La capella actual va ser remodelada en el segle XVII, quan Maspletera va inundar d’art, llum i color tota una construcció que, en el seu exterior, es custodia per dos xops. A hores d’ara aquest lloc és visitat per milers de persones al llarg de l’any.
El mateix pintor Maspletera també va signar la decoració de la Capella de la Comunió de l’Església Parroquial de Catí, amb exuberants pintures al fresc que daten de mitjan segle XVII. El temple és una construcció gòtica que també conté afegits barrocs i alguns romànics com les portes secundàries d’entrada. En el seu interior, les capelles que configuren els laterals es van construir a poc a poc, ampliant el temple, i fins i tot comprades per famílies riques de l’època com els Espígol, capella en la qual es troba el cèlebre retaule de Jacomart. L’església està a escassos metres de la Casa de la Vila, la construcció més icònica de tota la localitat. Construïda entre els anys 1417 i 1437, aquest edifici alberga ara exposicions dedicades a costums i tradicions de la localitat, com la rogativa a Sant Pere de Castellfort o panells il·lustratius dels moments més importants de la història del poble. Un centre d’interpretació que, no obstant això, va ser durant un llarg període de temps el centre administratiu de la localitat. En la planta noble se celebraven les reunions del Consell de Catí, mentre que els baixos servien de masmorres per als presos. A més, va servir com a llotja de mercat i de depòsit de blat en les parts superiors.
El conjunt d’aquest edifici és una joia del gòtic civil valencià, on destaquen les seues finestres, els seus sostres de fusta, els set arcs interiors que alberga la llotja o el sòl empedrat de la zona noble, part també decorada amb pintures relacionades amb els debats que es mantenien a l’habitació com els saquejos a vaixells en aigües del Mediterrani. Un edifici que ara es diria polivalent, però que en la seua època era el centre econòmic, polític i social d’una localitat que ja de per si mateix era cèlebre en les rutes comerciants de llana i productes agrícoles.
Les cases senyorials presents al barri antic de Catí són producte de l’expansió econòmica de l’època medieval. Edificis erigits com la Casa dels Miralles, la Casa del Delme, la Casa dels Montserrats o la Casa de la Plaça, que aporten bellesa i majestuositat a un nucli urbà considerat Conjunt Històric Artístic. La incidència que el pas transhumant té sobre la localitat també es comprén amb tantes zones de pasturatge oví, caprí i boví, que permeten realitzar excel·lents productes lactis que sobrevolen el nom de Catí per tot el planeta. És un poble lligat indissolublement a aquest sector, tant per passat que justifica la construcció de tants elements meravellosos, com per present. Catí és terra on degustar formatges, descansar a l’Ermita de l’Avellà o sorprendre’t caminant entre cases senyorials. Un viatge, això sí, a fa més de mig mil·lenni.
