El secretari provincial d’Acció Electoral i Comunicació del PSPV-PSOE a Castelló, Ernest Blanch, ha qualificat aquest divendres a la direcció del Partit Popular (PP) a la Comunitat Valenciana, amb Isabel Bonig, ia la província de Castelló, amb Javier Moliner , d ‘ “tolerant” i “permissiva” amb la corrupció després del nou escàndol que esquitxa el PP a la província i que afecta l’exalcalde de la Todolella, Alfredo Querol, i l’actual coordinador d’aquest partit a la comarca dels Ports i alcalde de Portell, Álvaro Ferrer.
Blanch ha assenyalat que “costa creure que ni Bonig ni Moliner sàpiguen res ni surtin a donar la cara a la ja llarga llista de casos que taquen les files dels populars” i els ha acusat de tenir una “actitud còmplice amb els polítics cacics que només volen omplir-se les butxaques, encara que això, com bé coneixem, no és cap novetat “.” Ja són nombrosos els assumptes que han enterbolit de manera continuada la imatge del partit que dirigeix el senyor Moliner, i fins a la data, no ha reaccionat ni amb diligència ni amb rapidesa “, ha criticat.
La nova trama ha estat destapada per l’actual equip de govern socialista de la Todolella a través d’una auditoria encarregada a una empresa externa per sospites de contractacions fosques en l’època d’Alfredo Querol, que haurien permès possibles irregularitats en benefici d’empreses de l’exalcalde i la seva família.
El document, que recomana denunciar els fets als jutjats, també revela possible “malversació de fons” a l’empresa pública Desenvolupament Local Les Clapisses, compartida a parts iguals pels ajuntaments de la Todolella i Portell, del qual és alcalde Álvaro Ferrer, coordinador comarcal del Partit Popular per designació del president provincial, Javier Moliner.
Blanch ha exigit una vegada més al PP que “depuri responsabilitats al capdavant de la gestió de l’esmentada companyia” i que “actuï amb contundència en un assumpte la foscor era un secret a veus a la comarca, que ha estat contínuament explicada durant molts anys pels responsables socialistes comarcals, i que mereix de l’oportuna reflexió en el partit de Bonig i Moliner “.
