Benassal s’ha vestit de festa per a celebrar el Gall Gallet, una tradició ben arrelada al poble que ha sabut mantindre’s viva al llarg dels anys, adaptant-se als nous temps sense perdre l’essència, tal com destaquen estudiants de la cultura popular com Ximo Calvo i Carles Salvador, que ho va recollir en Les Festes de Benassal.
Aquesta festa, que ve de lluny, quan els mestres d’escola passaven més fam que un mestre de panderos, consistia que els xiquets i les xiquetes més grans anaven per les masies a buscar un gall dindi o “titot” per a regalar-lo al mestre. Era una manera de compensar-lo per les penúries econòmiques que patia, com bé recull Carles Salvador en els seus escrits sobre les tradicions benassalenques.
Amb el temps, les coses han canviat i els mestres ja no passen fam, així que la festa ha anat evolucionant. Allà pel 1968, la festa es va perdre, però l’escola i l’AMPA la van recuperar el 1998, adaptant-la als nous temps. Ara, en lloc d’un titot de carn i ossos, es fa servir una reproducció de cartó, i també s’hi ha afegit un gall, d’ací el nom de la festa.
Abans, la festa se celebrava el 6 de desembre, dia de Sant Nicolau, però com que ara és festa a tot Espanya, s’ha passat al dia 5, que és dia de classe. Uns dies abans, els xiquets i xiquetes de 6é, que són els protagonistes de la festa, preparen amb molta il·lusió unes ‘llistetes’ de paper de seda de colors ben vius.
A la vesprada del dia 5 o dies previs al dia 6, tota l’escola es reuneix per a començar la cercavila. Els xiquets i xiquetes de 6é van al capdavant, portant la verga, una vara llarga de fusta, que a poc a poc es va omplint de ‘llistetes’ de colors. Darrere d’ells, en fileres de dos, van la resta d’alumnes, des dels més xicotets de I2 fins als de 5é, mirant-s’ho tot ben bé per a saber com ho han de fer l’any que ve, quan els toque a ells. Ximo Campos, en el seu estudi sobre la festa, destaca la importància d’aquest moment de transmissió intergeneracional.
La cercavila recorre tot el poble, passant per les cases de tots els xiquets i xiquetes de 6é. Allí, els seus familiars els esperen per a donar-los la ‘llisteta’ que han fet. Mentre van d’una casa a l’altra, canten les cançons típiques de la festa, com ara “Sant Nicolau de la Torre En Diumenge, els xiquets el paguen, i el mestre se’l menge”, o “Gall gallet, un dineret. Gall gallot, un dinerot…”. Les veus dels xiquets omplin els carrers de Benassal, creant un ambient de festa i tradició.
La festa del Gall Gallet de Benassal, encara que és única, s’assembla a altres festes de la comarca, com les de Xert, Catí o Benicarló, on els ànecs, pollastres o galls d’indi també són importants per Sant Nicolau. Aquestes festes, que venen d’un temps en què la gent vivia al camp, ens recorden que hem de mantindre les tradicions i adaptar-les als nous temps, perquè els nostres fills i filles també les puguen gaudir.
