Davant la consulta pública del Pla d’Acció Nacional per a l’ús sostenible de productes fitosanitaris, l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) presenta al·legacions al Ministeri d’Agricultura per reclamar-li que no prohibeixi més matèries actives fitosanitàries -llevat que hi haja disponible una alternativa eficaç , suficient i viable econòmicament per combatre les plagues i malalties-atès que Espanya ja ha complert amb els objectius de la normativa europea.
El maig del 2020 la Comissió va anunciar dos objectius de reducció a nivell comunitari que consistien en una reducció del 50% de l’ús i el risc de productes fitosanitaris químics, així com una reducció, també del 50%, de l’ús dels productes fitosanitaris més perillosos. Doncs bé, segons subratlla AVA-ASAJA a partir de dades del mateix esborrany del Pla d’Acció Nacional, Espanya ha reduït l’ús i el risc de productes fitosanitaris en un 59,7% en el període de referència 2015-2017 i 2022, gairebé deu punts per sobre del mínim exigit. De la mateixa manera, pel que fa als productes fitosanitaris més perillosos, la reducció arriba al 53,8%, complint també l’objectiu mínim del 50%.
AVA-ASAJA també demana, tenint en compte el grau de compliment de la legislació comunitària, que el Govern espanyol mostri més flexibilitat a l’hora de concedir autoritzacions excepcionals per prevenir i combatre plagues i malalties que no compten amb suficients eines de control autoritzades.
L’organització agrària presidida per Cristóbal Aguado denuncia que “l’accelerada i excessiva supressió de productes fitosanitaris sense alternatives eficaces està provocant greus pèrdues en multitud de cultius que estan posant en risc la seva viabilitat, bé perquè no hi ha productes per controlar-los o bé perquè els pocs que estan autoritzats generen resistències a les plagues i malalties a causa de la nul·la rotació en el mode d’acció”.
A aquesta complexitat AVA-ASAJA suma la introducció de noves plagues o malalties procedents de països tercers i la major persistència a causa del canvi climàtic. Alguns dels exemples més alarmants de l’agricultura valenciana són els problemes creixents que causen els trips, els àcars i el fong de l’alternària en cítrics; la taca foliar, cotxinilles i mosques blanques en caquis; trips en magranes; les males herbes i el fong de la piriculària a l’arròs; la vespra en el cultiu ecològic de l’ametller, etc.
Aguado ressalta “la paradoxa que, mentre els polítics europeus exigeixen allò que no es pot complir a costa de dessagnar l’economia dels productors, ells sí que s’asseguren salaris amb les condicions més dignes del món. Si a peu de camp no hi ha prou solucions, ja siguin fitosanitàries o biològiques, per fer front a les plagues i malalties, els productors s’arruïnen i el malbaratament alimentari es dispara. La societat està molt preocupada pel malbaratament als restaurants oa les llars, però on més aliments es perden és als mateixos camps o magatzems de confecció per culpa de la política fitosanitària europea. I si a sobre els polítics espanyols són més papistes que el papa i redueixen més fitosanitaris dels que estipula Europa, el problema encara és pitjor”.
