La truficultura valenciana pateix més traves i perd competitivitat enfront de les plantacions d’altres comunitats autònomes i països on es cataloga agrícola
L’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) insta la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i a la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori al fet que treballen conjuntament perquè les plantacions tofoneres en terrenys agrícoles de la Comunitat Valenciana siguen reconegudes com a cultius agrícoles, en les mateixes condicions que l’olivar o l’ametler, en lloc de mantindre la seua classificació com a forestals per les traves que això implica. Així mateix, l’organització sol·licita una revisió de l’ordre 4/2015 de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient amb el propòsit d’eliminar les restriccions de grandària de superfície per a la truficultura, tant per a zones protegides com no protegides.
A la Comunitat Valenciana la truficultura és classificada com un cultiu forestal subjecte a registre, de manera que si no estan inscrites en plantacions forestals temporals, en dur a terme la reversió agrícola aquesta comportarà un tràmit administratiu de canvi d’ús, que si és denegat per part de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori passarà de manera directa a la consideració de sòl forestal. Aquesta reversió, si es duu a terme en un terreny de més de 25 hectàrees (10 hectàrees si és zona LIC, ZEPA, etc.) estarà sotmesa a avaluació d’impacte ambiental. Aquesta circumstància entra en contradicció amb les ajudes agrícoles que ofereix la PAC, que classifica la tòfona com a “cultiu de gemma” i considera la unitat de cultiu de 18 hectàrees.
AVA-ASAJA valora aquestes mesures com significativament lesives per a la truficultura valenciana, i per això demana un treball conjunt del Consell perquè les plantacions tofoneres cultivades en sòl agrícola continuen tenint la consideració de cultiu agrícola. En cas contrari, en sotmetre l’activitat agrícola a traves burocràtiques, aquestes suposen una devaluació de la propietat amb limitació de drets sense indemnització en reclassificar terrenys agrícoles com a forestals. Aquesta situació, unida a la falta de claredat sobre com seguir amb l’activitat quan la plantació comence el seu declivi, genera incerteses desfavorables per a les inversions. Tot això deriva en un minvament de la competitivitat, respecte a la truficultura en altres comunitats autònomes i països europeus en els quals sí que es reconeix la seua autèntica naturalesa agrària.
L’expert en truficultura Santiago Reyna va subratllar durant una conferència organitzada per AVA-ASAJA “el desencert d’aquesta classificació tenint en compte el caràcter ecològicament amistós i sostenible de la truficultura. És un cultiu favorable, amb poques necessitats d’aigua, fertilitzants i fitosanitaris, cultivat sobre arbres autòctons que generen hàbitats adequats per a la biodiversitat i contribueix al fre dels incendis forestals, així com al despoblament en zones de l’interior”.
La truficultura, igual que tants altres cultius, passa per la domesticació d’un arbre, s’utilitzen plantes generalment del gènere Quercus sp. com les alzines o els roures, micorrizats amb tòfona negra mitjançant tècniques de biotecnologia, es llaura anualment, es poda, es fertilitza, etc. A més, està totalment contraindicat cultivar-la sobre terrenys forestals on la competència d’altres micorrizes és molt intensa. Reyna va assenyalar que “no són les espècies sinó les tècniques el que fan una gestió agrícola o forestal”.
