AVA-ASAJA exigeix solucions contra l’escarabat pels danys a més del 80% de la tòfona

91
PUBLICITAT

Segons el comunicat dels agricultors, la plaga es multiplica a mesura que el cultiu s’intensifica

Aquesta plaga, que ha anat multiplicant-se a mesura que el cultiu s’intensifica, provoca la pèrdua de tot o bona part de l’elevat valor del mercat de la tòfona AVA-ASAJA demana solucions contra l’escarabat que ja danya més del 80% de les tòfones valencianes

L’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) adverteix que l’escarabat de la tòfona (Leiodes cinnamomeus) ha provocat uns danys rècord en l’última campanya de la tòfona negra (Tuber melanosporum), arribant a causar pèrdues de producció i depreciacions del valor comercial que superen el 80% de les tòfones cultivades en la Comunitat Valenciana, sobretot en les plantacions adultes. Davant aquesta expansió sense precedents, AVA-ASAJA demana a les administracions que potencien la investigació per a trobar solucions eficaces contra aquesta plaga.

Els productors lamenten que les tòfones extretes del sòl amb presència d’aquest coleòpter perden tot o bona part del seu elevat valor en el mercat. Els preus en origen d’aquesta temporada s’han situat entre 400 i 600 euros per quilo (€/kg), fins i tot fins als 1.000 €/kg, degut precisament a l’escassetat d’oferta que ha ocasionat aquesta plaga.

No obstant això, l’afecció de l’escarabat sobre la imatge estètica del producte, que restringeix de manera dràstica el canal de venda Horeca (hotels i restaurants), i la sobremaduración que genera l’escarabat, han afonat les cotitzacions, en cas de trobar comprador, a tot just 80-90 €/kg, és a dir, a la cinquena part respecte a una tòfona en bon estat.

L’associat de AVA-ASAJA al Toro, José Orduña, lamenta que “hi havia setmanes, sobretot de novembre a gener, que no venia ni un quilo de tòfones lliure d’escarabat, la qual cosa ha minvat absolutament la rendibilitat de la meua explotació. Perquè el treball és el mateix, però els ingressos han caigut una barbaritat. Si seguim així, sense traure gens útil contra la plaga, això s’acaba. I és molt el que està en joc, perquè la truficultura s’ha convertit en l’alternativa de cultiu més atractiva per a la gent jove i sense ella augmentaria el despoblament d’aquestes comarques de l’interior”.

L’expert en truficultura, Santiago Reyna, subratlla que “l’escarabat no és una plaga nova, però en l’última dècada està multiplicant les seues poblacions i els seus danys a nivells històrics conforme les plantacions s’intensifiquen i garanteixen una producció estable. Quan la tòfona era silvestre hi havia anys sense producció en els quals els escarabats es morien per falta d’aliment, i en anys posteriors no els donava temps a reproduir-se a nivell de plaga. Ara, en ser contínua la producció, els escarabats no tenen cap any en què no tinguen menjar”.

Tenint en compte aquesta nova realitat del cultiu, AVA-ASAJA aposta per la investigació d’alternatives que permeten reduir els atacs de l’escarabat de la tòfona en les explotacions, com ara el control biològic, el parany massiu i pràctiques culturals.

L’investigador de la Universitat Politècnica de València (UPV), Vicente Navarro, detalla que “el nostre equip va començar en 2016 les investigacions amb compostos volàtils atraients d’escarabat i pràctiques culturals, a través d’un conveni amb el Govern d’Aragó, però aquest projecte no va tindre continuïtat amb la Generalitat Valenciana a causa de la baixa incidència d’aquest coleòpter en la Comunitat fa una dècada. Actualment, el Centre d’Investigació i Tecnologia Agroalimentària d’Aragó (CITA) estudia la millora de l’eficàcia d’atraients amb aroma de tòfona, mentre que la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) analitza la incidència de nemátodos”.

Per a Navarro, “una altra alternativa que podria ser interessant analitzar és la identificació d’un parasitoide eficaç per a la seua cria i solta massiva. Quant a mesures culturals, és aconsellable una recol·lecció continuada (dues o tres vegades a la setmana) a partir de novembre, per a retirar les tòfones abans que maduren i servisquen de refugi per als escarabats, així com retirar la terra que envolta a les tòfones afectades per a eliminar els ous, larves o adults que les acompanyen. No obstant això, com l’escarabat de la tòfona únicament té una generació a l’any, el procés d’investigació resulta llarg i difícil”.

Classificació agrícola

D’altra banda, AVA-ASAJA insisteix a sol·licitar a la Generalitat Valenciana que realitze les gestions oportunes perquè les plantacions tofoneres en terrenys agrícoles de la Comunitat Valenciana siguen considerades com a cultius agrícoles, en les mateixes condicions que l’ametler o l’olivar, en lloc de mantindre la seua classificació com a forestals, la qual cosa implica traves i una pèrdua de competitivitat respecte a altres comunitats. La Conselleria d’Agricultura es va comprometre a estudiar vies legals al costat de la Conselleria de Medi Ambient a fi d’atendre aquesta demanda.