Beneficiaran a 30.000 agricultors i ramaders valencians
L’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) valora de manera molt positiva el pla extraordinari d’ajudes directes del govern valencià que destinarà 17 milions d’euros per a pal·liar els efectes de la sequera en tots els cultius de secà i la ramaderia.
Així li ho ha traslladat hui el president de AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, al president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, i al conseller d’Agricultura, Miguel Barrachina, durant una visita a una explotació d’olivar a Viver.
Aguado agraeix aquesta iniciativa “necessària i reivindicada durant els últims mesos” que assumeix l’administració autonòmica per a “solidaritzar-se amb el sector agrari”, alhora que “lamenta que les nostres demandes no siguen ateses pel Govern d’Espanya, el qual ni convoca la taula de la sequera a Espanya ni es banya a anar a Brussel·les a demanar ajudes extraordinàries”.
Gràcies a aquesta mesura excepcional es beneficiaran 30.000 agricultors i ramaders, que produeixen en una superfície de 175.000 hectàrees d’olivar, raïm de secà, ametles, cereals, magrana, cirera i garrofera, la qual cosa suposa uns 4.000 euros d’ajuda mitjana per ramader i 4.500 euros de mitjana per agricultor de secà.
Aquest decret, que preveu aprovar-se en el pròxim ple del Consell, se suma al subministrament de 12 milions de litres d’aigua per als ramaders, una altra reivindicació de AVA-ASAJA, que ha repartit durant aquest estiu el govern valencià per a així poder fer front als costos excessius de proveir d’aigua als animals i evitar el sacrifici d’un centenar de vaques a la setmana.
Des de AVA-ASAJA demanden al govern central i a la Unió Europea que complementen les ajudes de la Generalitat Valenciana amb més mesurades per a pal·liar els efectes devastadors de la sequera, com la posada en marxa de pous d’emergència i conduccions als camps, així com ajudes directes i mesures fiscals.
L’organització agrària aposta per un Pacte d’Estat de l’Aigua que evite la criminalització dels regadius i la demolició de preses, que contemple la construcció d’infraestructures per a emmagatzemar i distribuir aigua, reutilitze aigües depurades que es perden en la mar mitjançant l’ús de rebombaments amb energia fotovoltaica, i redimensione els cabals ecològics.