Albocàsser, el portal de benvinguda al Maestrat

483
Sant Pau d'Albocàsser va ser immatriculat a nom del Bisbat Sogorb-Castelló.
PUBLICITAT

A través d’un portal les persones descobrim nous mons. Des d’edificis, places o habitacions fins a, per què no, territoris enormes replets de muntanyes, fonts que emanen aigües de naixement, ermites amb segles d’antiguitat i pintures rupestres úniques al món. Parlant de l’Alt Maestrat, Albocàsser és el seu portal d’entrada. La localitat dóna la benvinguda i convida a explorar llocs que queden sempre en el record sota l’imponent segell del pas de la història, com a nexe entre el Mediterrani i el continent.

El llegat que els avantpassats d’Albocàser han anat deixant és de vora milers d’anys, fet contrastat a partir de les pintures rupestres localitzades al Barranc de la Valltorta. L’herència d’aquells homes i dones és ara l’exponent més perfecte que es coneix de l’Art Rupestre Llevantí, considerat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Es descobreixen figures femenines i escenes de caça amb arquers la mobilitat i l’expressivitat dels quals permeten estudiar la forma de vida que totes aquelles persones posseïen. Però per si no és prou, l’Abric de Centelles, situat al Barranc de Sant Miquel sota el cim dels Povets, conté en la cavitat més de 300 elements sobre arquers, dones, xiquets i animals. Obres referencials al món sencer a només uns minuts d’Albocàsser.

En tot cas, si parlem sobre monuments de referència social, històrica i cultural cal esmentar l’ermitori de Sant Pau, construcció que data de meitat del segle XVI encara que l’afluència de visitants va provocar l’edificació de les dependències annexes, que es van concloure l’any 1748. El seu interior conté preciosos habitacles decorats amb grisalles sobre la vida de Sant Pau. Aquesta ermita és visitada quasi diàriament pel fet que en ella s’emplaça l’Oficina de Turisme d’Albocàsser, però també ho va ser pel moviment càtar. A l’edat mitjana, l’hospitalitat del poble d’Albocàsser cap als càtars, moviment religiós sorgit al sud de França a la fi de l’edat mitjana que va emigrar cap a noves terres mentre fugia de la Santa Inquisició, continua sent un dels capítols més impressionants en el llibre de successos del municipi.

Si bé, per Albocàsser han cavalcat multitud de cavallers entre guerres i reconquestes. Joan de Brusca va rebre la carta pobla a les mans de Blasc d’Alagó, cavaller a l’ordre de Jaume I, en 1240, i pocs anys després va començar a construir-se la que ara mateix continua en peu Ermita dels Sants Joans, a l’interior de la qual es troba el sepulcre quasi mil·lenari de Joan de Brusca. També van passar per Albocàsser els cavallers templers, els carlistes o l’aviació alemanya en la Guerra Civil amb l’experiment ‘Stuka’. Si lliges el llibre d’Albocàsser, lliges la història de la humanitat.

I entre tantes anades i vingudes, Albocàsser es manté impertorbable davant el pas del temps. Els seus camps d’ametlers florits entre gener i febrer deixen estampes rogenques impossibles d’oblidar, igual que ningú pot oblidar la monumental façana de l’església parroquial de la nostra Senyora de l’Assumpció, que va ser víctima de bombardejos alemanys. Albocàsser és una destinació turística on no només s’aprecia el recorregut històric que es pot fer, sinó també les oportunitats d’oci que et permeten realitzar els seus amplis i llargs paratges.

Des del Mas de Brusca fins al Barranc de la Valltorta passant per la Font de Na Tosca. Rutes que travessen el cor de l’Alt Maestrat i desentranyen els seus secrets més amagats, com les ermites de Sant Pere Màrtir (s. XV), de l’Esperança (s. XV) i de Sant Miquel (s. XV – XVIII).