Dissabte passat 11 d’abril, Albocàsser va acollir en la Llar del Jubilat la conferència i microteatre ‘Ni pau ni perdó, sinó victòria i possessió’, centrada en la repressió franquista contra les dones del municipi entre 1938 i 1945.
L’acte va reunir a quasi un centenar de persones en una jornada de memòria històrica que va ser presentada per l’historiador i investigador de la Universitat de València, Narcís Tena Sales, qui va oferir una visió global de la repressió en la postguerra, posant especial atenció en el cas d’Albocàsser.
Durant la conferència es van exposar diferents episodis de la repressió patida per les dones, destacant la seua especial duresa des d’un punt de vista qualitatiu, ja que no sols va afectar la seua llibertat, sinó també a la seua vida personal, la seua dignitat i el seu paper social. En aquest sentit, es van abordar pràctiques com els rapats o els passejos públics, que van suposar formes d’humiliació i estigmatització.
Així mateix, es van analitzar casos concrets documentats a Albocàsser, com el de Cinta Boix, o el d’Antonia Montañés Segarra, considerada l’única víctima mortal del municipi, morta després del seu pas per les presons franquistes en condicions d’extrema insalubritat.
La ponència també va posar el focus en el context de la postguerra, marcat per una clara divisió entre vencedors i vençuts, on el bàndol franquista va exercir un control absolut sobre la població republicana. En aquest escenari, es va evidenciar com la repressió es va sustentar en una estructura de poder que va permetre la impunitat dels repressors —des d’institucions com l’Ajuntament, la Guàrdia Civil o la Falange, fins a denunciants particulars— i en un sistema judicial arbitrari, sense garanties reals, que va contribuir a la persecució, marginació i estigmatització dels qui havien defensat la legalitat republicana, la democràcia i la llibertat.
Després de la conferència, el públic va poder assistir a la representació de microteatre ‘Palmira cap de meló’, de Domingo Font, una obra basada en fets reals de la comarca que va reflectir de manera pròxima i emotiva la realitat de moltes d’aquestes dones.
La jornada va concloure com un acte de memòria, justícia i reparació, posant en valor la necessitat de recordar i dignificar a les víctimes, especialment a aquelles dones que van patir en silenci les conseqüències de la repressió franquista i que, malgrat tot, van ser un pilar fonamental en la reconstrucció social de la postguerra.
