José Manuel Soro Garcia
Us relato a continuació el cas de la meva mare.
El passat dimarts 29 d’agost la meva mare, Rosario García García, nascuda a La Mata amb residencia a Barcelona i que passava com cada any l’estiu al seu poble, estan a la nostra casa del poble els dos sols la vaig trobar a primera hora del matí inconscient. Desprès de un primet minut de intentar reanimar-la, vaig trucar per telèfon al 112 d’emergències. Crec que en menys de 20 minuts (eterns) va arribar una ambulància equipada des de Morella amb conductor, doctora i infermera, que al mateix temps, des de Forcall, un doctor i infermera van arribar-hi per fer-li tot lo necessari. Donada la gravetat clara, van fer demanda del helicòpter per traslladar-la al Hospital Comarcal de Vinaròs. Gràcies a això, encara que va ingressar inconscient d’urgències i a la UCI del Hospital, va donar temps a mantenir-la en vida per fer-li les proves i per saber el que li havia passat. Van ser unes 5 hores aproximadament fins que va morir.
Vull transmetre un agraïment infinit i ressaltant el següent:
A pesar de que va passar en un poblet del interior i lluny de tot, el servei d’emergències va actuar molt ràpid i va ser traslladada en molt poc temps, equiparanse a els temps de ciutats grans. L’atenció mèdica i d’infermeria va ser boníssima, fent tot el que es podia fer.Quan va arribar a Vinaròs, tant el servei d’urgències com de la UCI, van actuar amb excel·lència i van fer tot lo possible per saber si es podia mantenir i salvar la vida, així com les proves necessàries per saber-ne el diagnòstic. Finalment va ser inevitable la seva mort
Amb referència a mi, com a fill i acompanyant, el personal del Hospital Comarcal de Vinaròs que em va atendre, informar i acompanyar en aquesta situació tant difícil per a mi, va ser millor impossible. Vull donar les Gràcies a tots, absolutament tots, sobretot especialment a les Doctores Alba i Rocío, que van ser excel·lents. Mai oblidaré l’atenció mèdica a la meva mare. També el carinyo, la delicadesa, el cònsol i tot… un excepcional acompanyament cap a mi.
Tot això es possible gràcies a la Sanitat Pública que es la millor opció, i que els professionals que la composen fan que sigui encara millor. Si hi havia una possibilitat de salvar la vida de la meva mare, es gràcies a aquest bon funcionament, que segur que en altres casos les salve.”
