La manca de persones voluntàries per renovar la junta del grup de dones de Vilafranca, ha obligat a clausurar l’associació. El passat dimecres es va fer una assemblea general a la casa social de Vilafranca. La reunió servia per donar compte dels motius que han obligat l’actual junta a prendre aquesta decisió. La cita va servir a més per decidir destinar els diners amb que compta l’associació a l’Associació Espanyola contra el Càncer. Aquests romanents són fruit de la subvenció nominativa anual de l’Ajuntament i de les quotes de les sòcies.
L’inevitable desenllaç ha estat fruit del bloqueig de dos anys de pandèmia, la manca de gent interessada en capitanejar el col·lectiu, la falta d’un local per fer les celebracions anuals i els paradigmes feministes moderns.
Els estatuts del Grup de Dones de Vilafranca indiquen que la junta directiva ha d’estar formada per deu sòcies. La pertinença a la direcció és bianual i es renoven de cinc en cinc. D’aquesta manera les cinc que han entrat el primer any, ja s’han familiaritzat amb les tasques de l’associació i prenen la direcció el segon. I així, successivament
La pandèmia va fer que l’any passat no es renovara la junta. Es va considerar que es repetiria un any ja que el 2020 havia estat any en blanc pel que fa a l’organització d’activitats i esdeveniments. El 2021 es van demanar voluntàries. La manca d’interessades, sumades a la falta de disponibilitat de la meitat de la junta que havia de repetir, ha obligat a prendre la fatal decisió.
A l’assemblea, tant les dones que integren l’actual junta, com la resta d’assistents van fer autocrítica de la situació actual de l’associació. En els seus orígens hi havia inscrites 550 dones, i actualment el nombre de sòcies ronda les 200. La modernitat, els canvis socials i l’evolució dels paradigmes feministes ha propiciat que la joventut no s’hi veja representada a l’associació. Des de la pròpia junta es va afirmar que el Grup de Dones, tal com es va fundar en els seus orígens havia quedat “antiquat i obsolet. Avui dia la gent jovent no necessita el grup de dones per sortir de casa”.
Un poc d’història…
El Grup de Dones va aparèixer als anys 90 a Vilafranca i estava lligat al de Morella. La iniciativa de certes dones vilafranquines va portar a que anys més tard s’escindira del grup morellà i s’establís com a grup independent. El motor fundacional d’aquesta associació era l’alliberament d’una dona que començava a treballar fora de casa, que prenia la iniciativa d’agafar el cotxe per desplaçar-se, que havia de conciliar treball amb tasques domèstiques i cura dels fills i que tenia poques opcions d’eixir de casa i veure món. Al cap i a la fi, una dona que veia que també tenia “dret a viure la vida”. El grup sempre ha estat molt lligat a l’activitat local. S’organitzaven dos sessions setmanals de gimnàstica, s’han fet tota classe de cursos de formació de les temàtiques més variades, excursions arreu del territori espanyol, i una vegada a l’any la festa de l’associació. No ens podem oblidar de la parada d’artesania que acumulava cues quilomètriques a la Fira de la Magdalena i que alhora era punt de trobada. Bunyols i figues albardades recent fetes i cremes i ungüents preparats al llarg de l’any han estat els deliris dels centenars de visitants que aplega la localitat el tercer cap de setmana de juliol. Darrerament l’associació també s’ha implicat de manera plena amb les activitats i concentracions pel 25 de novembre, dia internacional de l’eliminació de la violència masclista i del 8 de març, dia de la dona, així com iniciatives per l’empoderament del gènere femení. També han participat a les trobades de dones organitzades arreu de la comarca. Poc a poc, s’ha permès que els homes també pogueren participar de les activitats organitzades i inclús formar part de la junta.
Moltes de les sòcies presents a l’assemblea es van mostrar decebudes pel rumb que prenia tot plegat. Tanmateix van estar d’acord que si no hi ha col·laboració conjunta, els projectes no poden tirar endavant.
Així les coses, ací es tanca la plana del grup de dones de Vilafranca. Una iniciativa que va obrir els ulls a la dona vilafranquina i que li va ensenyar que les dones, per elles mateixa, poden fer grans coses. I a Vilafranca, això ha estat possible gràcies a totes les juntes que s’han succeït any rere any.
