Una investigació desenvolupada per científics del Laboratori d’Economia Experimental de la Universitat Jaume I de Castelló (UJI) revela que el temor de les persones al càstig per mentir pot reduir el frau econòmic en relacions caracteritzades per existir informació asimètrica com pot ser, per exemple, la relació client-empleat en una entitat bancària. El treball, les conclusions del qual s’han publicat en la revista científica PLOS ONE, dissenya un mètode per a analitzar els mecanismes de comportament relacionats amb l’honestedat.
La catedràtica del Departament d’Economia Aurora García Gallego, coautora de l’estudi, argumenta que fins i tot una xicoteta probabilitat de patir un càstig per mentir pot dissuadir el deshonest i, per tant, incrementar l’honestedat. «La nostra línia de treball consisteix a estudiar com ser més honestos en contextos d’informació asimètrica, és a dir, analitzar mecanismes que ajuden a reduir l’engany quan en una relació econòmica entre dues persones una d’elles disposa d’informació privilegiada», explica la investigadora, qui destaca que una major honestedat genera més confiança.
Una de les aplicacions concretes dels resultats d’aquesta investigació realitzada en el Laboratori d’Economia Experimental (LEE) seria el cas d’un client que busca el consell d’un assessor financer. Com argumenta l’investigador i professor Iván Barreda Tarrazona, coautor del treball, «l’assessorat pot estar rebent informació sobre el producte que més li interessa o, per contra, del producte pel qual l’assessor percep una comissió més elevada».
Els científics de l’UJI han dissenyat un entorn experimental que els ha permès demostrar que la possibilitat de castigar l’acció de mentir seria molt efectiva per a evitar un consell deshonest per part de l’assessor financer al client de l’entitat bancària, «encara que la probabilitat que es descobrira el frau fóra baixa. De fet, vam demostrar que, sense necessitat de sancions molt fortes, la mera amenaça de poder ser castigat és suficient per a evitar la mentida i incrementar els nivells d’honestedat», exposa Barreda-Tarrazona.
Aurora García Gallego i Iván Barreda Tarrazona són professors del Departament d’Economia de la Universitat Jaume I, desenvolupen la seua activitat dins del grup d’investigació en Economia Experimental i Computacional i dirigeixen el Laboratori d’Economia Experimental (LEE), lloc en el qual duen a terme tota la fase experimental dels seus estudis. Les línies d’investigació del grup són molt variades i destaquen l’anàlisi experimental del comportament econòmic dels agents en els mercats en general i dels mercats financers en particular. També inclouen l’estudi de la deshonestedat en entorns amb informació asimètrica; del gènere com a factor determinant de les diferències en la presa de decisions econòmiques; de la relació entre aversió al risc i aversió a la desigualtat amb comportaments estratègics, entre altres. A més, també són experts en l’anàlisi computacional de la informació en els mercats financers o el paper de la confiança i les xarxes en el risc sistèmic en el sector bancari.
VA SER NOTÍCIA A DIADIA
