- Fragments ceràmics del segle III a.C., localitzats en les excavacions, evidencien l’ocupació primerenca de l’espai
- Fabregat: “el terme municipal de Culla no deixa de sorprendre els investigadors”
A principis d’any, el consistori va reprendre els treballs arqueològics en les ruïnes de l’antic castell, amb la intenció de recuperar aquest tresor arqueològic. A més, gràcies als 300.000 € de finançament del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), es busca posar en valor aquest jaciment com a recurs cultural i posicionar-lo turísticament.
Ara, gràcies a aquestes actuacions, s’han produït noves troballes que han permès documentar millor els orígens d’aquest municipi de l’Alt Maestrat. Els fragments ceràmics del segle III a.C. localitzats en les excavacions, evidencien l’ocupació primerenca de l’espai on més tard s’emplaçaria la fortalesa medieval.
En paraules de l’alcalde de la població, Víctor Fabregat: “teníem constància d’assentaments prehistòrics al nostre territori gràcies a descobriments com les pintures rupestres dels abrics del Molinell, el Bovalar i la Covarcha, les troballes arqueològiques a la Font de la Carrasca i la Roca del Corb o el poblat ibèric del Collet del Salze; però aquest establiment a la part alta de la mola que corona la població, encara estava per documentar i confirmar “. Fabregat ha afirmat que, “aquest és un altre descobriment més que amagava el terme municipal de Culla, que no deixa de sorprendre els investigadors. La nostra obligació és seguir treballant per treure a la llum aquest important patrimoni i posar-lo a l’abast dels veïns i visitants, perquè coneguin millor el passat del nostre poble “.
Els treballs es prolongaran fins a novembre de 2019, per l’equip d’arqueòlegs, topògrafs i documentalistes coordinats per Rafael Martínez. Cal destacar que, el 2017 i 2018, ja es van dur a terme diferents actuacions a la fortificació, subvencionats per la Diputació de Castelló i amb els recursos propis del consistori, que ja van concloure amb troballes de gran valor històric.
