-Els Ports rep altes quantitats d’òxid de nitrogen produït en les zones industrials i amb major tràfic de Castelló
-La contaminació produeix centenars de milers de morts prematures anuals en ser un agreujant de malalties ja existents
El morellà Xavier Querol Carceller, investigador de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua del CSIC ha desenvolupat amb altres experts del camp el projecte AIRUSE. El treball, que pot consultar-se en versió digital en AIRUSE.EU dóna claus i propostes per a millorar la qualitat de l’aire a les ciutats. Entre els centres amb els que ha elaborat l’estudi es troba l’Institut de Tecnologia Ceràmica de l’UJI.
En què consisteix exactament el seu treball?
Sóc professor de recerca del CSIC. El nostre grup està centrat en dos camps importants: com millorar la qualitat de l’aire en ciutats i com reduir les emissions de la indústria.
En què es basa el projecte AIRUSE?
AIRUSE naix d’intentar millorar la qualitat de l’aire de ciutats del sud d’Europa. Ens centrem en elles per dues causes principals. La primera és perquè sempre anem a la cua en temes ambientals. Espanya, Grècia, Portugal o Croàcia sempre actuem amb bastant retard respecte al centre o al nord d’Europa -com per exemple quant a fumar en llocs públics-. En qüestions de millora de qualitat de l’aire estem pels deu anys de retard. Aquest és el primer motiu pel qual ens centrem en el sud d’Europa, per a intentar dinamitzar les nostres ciutats.
També perquè el Mediterrani, el sud d’Europa, es caracteritza per molt de sol, poc de vent i poca pluja i això que sembla que és el que atrau el turisme i ens fa la vida agradable ací en el Mediterrani, per a la contaminació són les condicions pitjors. Si no fa vent, si no plou, el contaminants es queden en l’atmosfera. D’altra banda, si fa sol es generen més contaminants en la pròpia atmosfera. Com tenim aquestes característiques peculiars al Mediterrani doncs el que hem de fer és prendre mesures específiques.
Per exemple, el tema de l’ozó a la província de Castelló és important. A la Plana tenim una petroquímica, les indústries ceràmiques, una central tèrmica de cicle combinat, molt de tràfic… i això emet òxid de nitrogen. Amb la brisa marina a l’estiu es transporta per la rambla de la Viuda o pel riu Sec, cap amunt i quan aquesta massa d’aire arriba als Ports, a causa de la intensa radiació solar que tenim al juliol i a l’agost, aqueix òxid de nitrogen reaccionant amb altres contaminants dóna ozó. Aquesta està entre les deu zones amb més ozó d’Espanya.
Al Mediterrani hem de dissenyar les nostres pròpies mesures i no copiar de la resta d’Europa.
Per què és tan important reduir els nivells de contaminació de l’aire?
És molt important perquè no es tracta de ser ecologista o no, com entenen malament alguns sectors. Açò és un problema de salut pública i així ho diu la Comissió Europea en l’informe de l’11 d’octubre de 2017 on reconeixia que les partícules en suspensió -produïdes pels vehicles- produeixen a Europa 399.000 morts prematures a l’any. Això és a causa que agreugen malalties existents, sobretot cardiovasculars, i per tant accelera la mort. A més, es diu que com a mitjana se’ns redueix als ciutadans europeus 9 mesos l’esperança de vida.
En el cas de l’òxid de nitrogen es produeixen al voltant de 35.000 morts prematures anuals i, en el cas de l’ozó, unes 15.000. El per què? Perquè l’ozó generalment el reben les zones rurals que estan menys poblades i per això el nombre de morts també és menor.
Aquest és el motiu. És un motiu de salut pública. Fins i tot el Banc Mundial va realitzar en 2016 un informe on alertava de l’impacte que té la qualitat de l’aire amb 4.500.000 morts prematures a nivell mundial i també amb uns costos que s’aproximen al 5% del PIB de manera constant. Les morts són la punta de l’iceberg però també estan els costos de salut pública associats, les faltes de dies de treball a causa de malaltia…
Com en moltes coses de la vida i de la salut, seria més barat prevenir que curar. I prevenir vol dir reduir la contaminació.
Quines mesures proposen per a reduir la contaminació?
La primera i molt important és tenir un transport públic ràpid, econòmic, ecològic i confortable. Hem de fer mesures per a afavorir el seu ús com per exemple posar pàrquings dissuasoris al voltant de la ciutat on deixar el cotxe i agafar el metre per a anar al centre de la ciutat -com a Berlín-. Si la situació econòmica no ens permet invertir en metres i en tramvies doncs autobusos que unisquen aqueixos pàrquings dissuasoris amb el centre de les ciutats. Així, caldria fer els plans amb la col·laboració metropolitana. Segon, tenir un transport públic adequat. Tercer, reduir el nombre de vehicles innecessaris -amb mesures com peatges urbans que permeten reduir el 20% de cotxes a Milà o el 30% a Estocolm o no deixar aparcar en zones verdes o blaves a qui no siguen residents en la zona com ja s’aplica de forma suau a Madrid o Barcelona-.
La quarta mesura seria que la resta de cotxes que arriben a la ciutat foren nets -el 70% restant després de la tercera mesura-. Per això estan les zones de baixes emissions que s’apliquen en 300 ciutats a Europa i començar a electrificar els vehicles. La cinquena mesura que és molt important i no es té en compte en quasi cap pla de qualitat de l’aire espanyol és la transformació de distribució urbana de mercaderies per a reduir el nombre de vehicles que es necessiten. Finalment, la sisena mesura és quan ja tinguem menys cotxes i aquestos cotxes siguen més nets, fer carrils bici ocupant una via ampla perquè no et jugues la vida circulant amb bicicleta per la ciutat, així com separar les escoles o els centres d’atenció primària del tràfic, on acudeix gent amb major sensibilitat a la contaminació com gent gran o xiquets, perquè estiguen més allunyats de la contaminació. Posar més parcs, més zones verdes, més ús del carrer pels ciutadans però abans, per a no crear el caos, hem de tenir les altres mesures aplicades.
Aquesta estratègia és la que expliquem en la guia AIRUSE.
Poden aquestes mesures aplicar-se a nivell local?
Les mesures són aplicables a totes les ciutats ja que no depén de la grandària sinó de la concentració de vehicles.
La importància d’haver sigut guardonats amb el premi “The Best of the Best Green Cities Project” de la Comissió Europea i el programa Life
Tant l’Institut de Tecnologia Ceràmica com nosaltres mateixos apreciem que la Comissió Europea, en aquest cas la Direcció general de Medi ambient, haja dit que el que proposem, segons el que ells creuen, és el que s’ha de fer. És més el suport polític que ens dóna el guardó que no la medalla en si.
