Personal investigador dels camps de la informàtica, la psicologia i l’empresa de la Universitat Jaume I de Castelló ha desenvolupat un sistema de monitoratge basat en la localització d’interiors mitjançant dispositius mòbils. El propòsit és millorar l’observació del posicionament de les persones majors, en els seus propis domicilis i de forma no intrusiva, a partir dels senyals wifi.
Aquest nou sistema detecta, de la manera més ràpida possible, canvis en el comportament de les persones majors, el que permet intervenir els especialistes en salut o els familiars amb tota la informació disponible. El procediment no necessita cap infraestructura, és capaç d’emetre avisos davant del comportament inusual de les persones monitorades i permet a qui les cuiden consultar el comportament a través d’una interfície web.
L’estudi ha estat dirigit pel professor Óscar Belmonte del Grup d’Investigació GIANT (Machine Learning for Smart Environments) amb la participació de Raúl Montoliu, del mateix grup; Antonio Caballer, del Grup d’Investigació d’Intervenció i Avaluació en Contextos Socioeducatius, i Merche Segarra del Departament d’Administració d’Empreses i Màrqueting.
Segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística, referides a l’any 2016, el 41,7% de les persones que resideixen a soles a Espanya són majors de 65 anys, i el 70,7% d’aquesta xifra són dones. La majoria d’elles prefereixen viure en el seu domicili i no en residències. Fins i tot hi ha estudis que indiquen que en termes econòmics és millor viure en la seua llar, però això implica que la cura i atenció, en termes d’organització de temps i econòmics, recau majoritàriament en la família.
«Partim del concepte de salut i envelliment actiu que estableix l’OMS, explica l’investigador Antonio Caballer, i en aquest sentit, parlem de l’ús de les noves tecnologies per a la millora de la sensació de soledat, de la participació, del nivell de seguretat i de mantenir la major part del temps les persones majors en sa casa, sense haver d’anar-se’n a centres de majors».
La teleassistència o telecura ha permès prestar serveis d’assistència i cura a les persones majors de manera remota, mínimament intrusiva, i en els seus propis domicilis. Aquest servei s’ha usat per a detectar anomalies que suposen un risc imminent per la salut de la persona, com per exemple, una caiguda. Amb el nou sistema proposat per l’equip castellonenc, serà possible detectar potencials situacions de risc, com ara si una persona roman al llit més del que és habitual o no ha anat a la cuina a fer-se el dinar.
«El propòsit és adonar-se’n de l’evolució en la salut d’una persona a llarg termini. Si existeix un deteriorament continuat en les seues funcions cognitives o físiques, adonar-nos-en al més prompte possible i intentar determinar el moment en què va començar aquest deteriorament», explica Óscar Belmonte, investigador principal de l’estudi.
El sistema usa paràmetres objectius per a determinar el comportament habitual de la persona dins del seu domicili, de forma que estableix uns patrons de comportament i avisa quan es produeix una desviació. A partir de les dades d’intensitat del senyal wifi és possible construir algoritmes que, una vegada entrenats, estimen la posició de l’usuari d’acord amb les intensitats mesurades per un dispositiu que porta l’usuari o usuària (mòbil, ordinador portàtil, smart watch o qualsevol altre amb un xip de connexió sense fils). «La idea és, una vegada construït el model de les dades d’una persona, comprovar cada dia si el seu comportament coincideix amb el comportament après o si hi ha canvis de comportament», comenta Belmonte.
El patró de comportament s’extrau de les dades proporcionades pels algoritmes de localització en interiors. Així, una vegada que es coneix el comportament de la persona, es pot monitorar per a detectar les possibles desviacions respecte del patró conegut. D’aquesta manera es podrà avaluar si les desviacions són ocasionals, indiquen un canvi progressiu en el comportament o assenyalen una possible situació de risc.
La universitat pública de Castelló ha concedit, dins del programa StartUJI de Valorització de Resultats d’Investigació del Pla de Promoció de la Investigació de 2017, una ajuda per a validar aquest nou sistema amb persones majors de 55 anys. El projecte té una durada de 15 mesos.
