Morella va recordar i homenatjar als veïns de la comarca dels Ports que van ser exterminats als camps de concentració nazis. Alumnat, professorat de l’IES Els Ports i l’alcalde de Morella, Rhamsés Ripollés, en representació de l’ajuntament, van participar en els actes internacionals de record i homenatge a les víctimes de l’holocaust. Així, amb la col·laboració de l’Associació Amical, van viatjar a Gusen i Mauthausen, entre altres, per a participar en els diferents actes d’homenatge.
D’aquesta manera, el 5 de maig es va commemorar el 73è aniversari de l’alliberament dels camps de concentració nazis de mans de les tropes aliades o de l’Exèrcit Roig en una seqüència que va començar a Auschwitz el 27 de gener de 1945 i va acabar a Mauthausen el 5 de maig del mateix any. En aquestos camps hi havia republicans deportats entre els quals s’encontraven 21 veïns de les comarques dels Ports i l’Alt Maestrat. Així, l’institut i l’ajuntament van recordar a Alfredo Rovira, d’Ares, Graciano Sangüessa, de Benassal, Joaquín Gil, de Castell de Cabres, Camilo Castellfort i Demetrio Bellés, de Culla, José Carceller i José Ripollés, de Cinctorres, Francisco Bordàs, Juan Miralles i Gaspar Omedes, de Forcall, José García, José Urquizo, Manuel Bellés, Manuel Bonet i Manuel Ferrer, de Morella, Julián Centelles, de Portell, Julio Arrufat, de Sorita, Francisco Benet i MArcelino Ortí, de Vallibona, i Manuel Fuster i Felipe Pallarés, de Villores.
L’alcalde de Morella, Rhamsés Ripollés, va destacar que “l’ajuntament de Morella i amb ell tots els morellans i morellanes compartim este acte de memòria històrica i justícia, un homenatge i reconeixement a tots ells i amb ells a cadascun dels milers d’exterminats per la bogeria, per l’odi, per la intolerància, el racisme i la xenofòbia”. L’edil va finalitzar dient que “pel present i pel futur, que sou vosaltres els joves, en la memòria dels nostres avantpassats, cridem ben fort. Mai més!”. A més, cal afegir que està previst que durant el ple ordinari del dijous 10 de maig, Ripollés llija una declaració per a “commemorar, fer memòria, retre homenatge a la gent de la nostra comarca que van patir de primera mà este autèntic infern en vida”.
