Si plou en abundància els rius i rambles dels Ports es converteixen en llits pirenaics durant la tardor. Si no és el cas el protagonisme ho tenen els pollancres que comencen a esgrogueir i després a soltar fulles a poc a poc fins que el vent del nord els despulla per complet per a l’hivern. La tardor als Ports és temps de caminar per la muntanya, de gaudir dels menús de bolets i caça, de començar a fer olor l’aroma de la tòfona, de fugir de la calor estival com avantsala al sever hivern.
Els boscos de pins i alzines, més verdes o secs depenent de la pluja predominen en les masses arbòries. Taques de roures o arces dispersos alteren el paisatge. En el Portell de l’Infern, en la Tinença de Benifassà, la tardor és especialment cridaner i bell. Les riberes dels rius Cantavieja, Calders, Bergantes, Servol ens presenten xopades entre ponts medievals, antics molins que trituraren gra o cenyies que van regar xicotetes hortes. Al costat de les rambles i rius també s’alcen ermites com Sant Antoni de la Vespa, entre Cinctorres i Forcall, però en terme de Morella.
En els restaurants dels Ports els menús de tardor compten amb els productes de temporada, des dels bolets fins a la fruita seca passant per la carn de caça i la incipient tòfona. Els boscos i plans dels Ports són territori privilegiat i estimat pels cercadors no solament de la comarca, sinó també per als vinguts de Catalunya, Aragó i Comunitat Valencina. Els oriünds del lloc omplen xicotetes cistelles de rovellons per al seu gaudi personal. En els restaurants les creacions entorn dels bolets són cada vegada més cridaneres, saboroses i riques.
La tardor és l’avantsala de la tòfona negra. Morella és referència en el mercat nacional i els restaurants de la zona treballen amb la tòfona per a oferir els plats més singulars als comensals. Els boscos dels Ports són terra de tòfona que creix en l’arrel de les alzines. A més de les tòfones naturals cada vegada són més els cultius.
Als matins el termòmetre va migrant cap al 0. És moment per a, potser, encendre el foc, gaudir d’una contundent i calenta olla, gaudir d’un *flaó -pastís farcit de mató- o pastís de confitura de carabassa o boniat, tapar-se amb el pes de les mantes, llegir al costat del foc… I açò que no encara no és hivern.
Als matins el paisatge comença a cobrir-se de blanc amb la rosada. Sembla com si haguera nevat, però no, aquesta neu és més efímera. El blanc aguanta més en les ombres i es marxa a mesura que Lorenzo calfa.
En els boscos els fruits rojos acoloreixen la tardor. És el temps en el qual les cabres hispàniques inicien l’època de zel. Les lluites entre els mascles d’enormes cornamentes són el preludi de l’època de reproducció. Les cabres hispàniques i cabirols s’amaguen menys. Se’ls pot veure menjar en qualsevol vora de camí o carretera. Sobre nosaltres les àguiles perdiceras, voltors, corbs o milotxes que campen sense fronteres cercant aliment.
-El camí dels transhumants
Els Ports i la Tinença de Benifassà són també territoris transhumants. La Ruta del Llosar, que rep el nom per l’ermita de Vilafranca, és la més transitada des de les muntanyes turolenses del Maestrazgo fins al Baix Maestrat. Els bestiars de vaques i ovelles, conduïts pels pastors i els gossos, descendeixen per les muntanyes camine del Baix Maestrat castellonenc i el Montsià de Tarragona. Els camins transhumants es remunten en els segles i mantenen vives rutes pedestres amb drets i preferència sobre els camins asfaltats. Les rutes transhumants poden ser, sens dubte, una bona elecció per als senderistes. Pujar per la carretera de la Tinença des de sa Pobla fins a Castell de Cabres, ascendir el Coll d’Ares o el Port de Querol o arribar des del Baix Aragó per Mirambel, Torremiró o Sorita, ens endinsen als Ports, un territori on cada estació té un color.
