Benassal pren el relleu d’Orpesa en el cicle d’exposicions MACVAC de nord a sud

693
fotografía de Jesús Monterde
PUBLICITAT

El cicle ‘MACVAC, de nord a sud’ impulsat per la Diputació de Castelló, en col·laboració amb el Museu d’Art Contemporani Vicente Aguilella Cerni de Vilafamés, recala aquesta setmana en el municipi de Benassal, després de l’èxit en la inauguració de la Torre del Rei d’Orpesa. L’objectiu d’aquesta iniciativa és el de vertebrar turísticament la província posant en valor el patrimoni de la col·lecció que atresora el MACVAC.

La inauguració de l’exposició ‘Introspecció, una mirada interior’, comisariada per la tècnic en conservació i restauració d’art contemporani del MACVAC Mayte Pastor, tindrà lloc demà divendres 4 d’agost a les 19.00 hores a l’edifici La Costureta de Benassal. L’acte comptarà amb l’actuació musical del jove músic Nacho Falcó que interpretarà amb el seu fagot el preludi de la Suite num. 2 de Bach. La mostra podrà visitar-se fins al pròxim 28 d’octubre.

“Vivim en un moment en el qual la pròpia identitat s’estableix i projecta a través d’imatges en les quals la bellesa i la perfecció s’estableixen com a frívoles cartes de presentació. Més enllà d’aquesta aparença, el que realment ocorre a l’interior del subjecte només pot obtenir-se mitjançant un procés d’introspecció realitzat en primera persona. En els fons del MACVAC trobem diferents propostes artístiques (pintura, escultura i obra gràfica) que dialoguen entre si i conviden a reflexionar sobre el propòsit i efectes produïts per aquesta mirada interior que el subjecte realitza, tractant de aprehendre les conseqüències dels seus actes i l’estat del seu ser”, afirma la comissària de l’exposició, Mayte Pastor.

Obra de Willy Ramos

Per això, s’ha realitzat una selecció de les obres del MACVAC aprofitant l’estructura de l’edifici de La Costureta dividides en dos blocs. “En la primera planta, en la qual predominen tonalitats com el roig, negre, daurat i gris, les obres transmeten bogeria, dolor, opressió i asfíxia davant les normes imposades, les convencions, les pressions suportades i els problemes de difícil solució. Després d’un procés d’autoconeixement, en la segona planta, la pressió i el sofriment van convertint-se en oportunitats de creixement i transformació personal. L’ésser humà rep l’impacte d’agressions psicològiques, socials, polítiques i econòmiques, però ix enfortit. Gràcies a la capacitat de resiliència i metamorfosi, apareix la llum i els tons blaus i rosats que jaspien les obres. El procés d’introspecció finalitza després d’una etapa d’aïllament realitzat portes endins. Malgrat les cicatrius, la vida segueix florint”, assenyala la comissària.

Algunes de les obres que formen part d’aquest atractiu conjunt són “Crucifixión” de Carmen Cullén, “Opresión” de Clemente Ochoa, “Pensador oprimido” de Pérez Plaza, “Nudo Gordiano” de Sacramento, “Mente desequilibrada” de Fina Campins, “Ropa Tendida” de Castañón, “Metamorfosis” d’Antonio López, “Macbeth” d’Alfonso Quijada, “Invierno del hombre” d’Elvira Gual, i com a peça convidada, el díptic de la sèrie Nemini Parco del fotògraf benasalenc Jesús Monterde.