Com cada any, i 500 després de manera especial, els veïns de Portell, a la nit de dissabte dia 14, van eixir a rebre els pelegrins que havien recorregut els 26 quilòmetres d’anada i tornada fins a Sant Pere de Castellfort. Quan va enfosquir van sonar les campanes convocant a homes i dones a l’església. Des d’allà van sortir totes les peanyes i banderes de la parròquia rumb a l’ermita de l’Esperança, també coneguda com de la Mare de Déu de la Font. Tots es van posar en posició per rebre 12 homes amb capes negres, bastó, rosari i camisa blanca.
Es va fer el silenci i al fons es va escoltar als cantors. De seguida van aparèixer els coteros i el rector del pelegrinatge. Les peanyes van sortir a rebre els penitents que van ser entrant un a un, separats per 50 passos, a l’ermita de l’Esperança. Abans d’entrar realitzar la tradicional reverència cap a l’ermita de Sant Pere i cap a la Mare de Déu de l’Esperança, patrona de Portell. Les capes negres van poblar l’altar de l’ermita davant la mirada dels fidels. Després d’aquesta primera recepció tots van sortir en processó fins a l’església, on va finalitzar el recorregut.
A les cares s’apreciava l’especial satisfacció dels veïns de Portell pel deure complert. I és que, tal com comentava un devot veí que ha estat pelegrí “en altres llocs s’ha massificat, però aquí caminem nosaltres sols per la muntanya, en silenci, sense que ningú ens molesti”. I així és, els pelegrins de Portell són gairebé anònims. De fet, exceptuant aquest any per la celebració dels 500 anys, la data del pelegrinatge no s’anuncia als quatre vents, els acompanyants en el recorregut són els necessaris. Tot es manté segons el que estableixen els arxius de la diòcesi de Tortosa. En 1514 12 homes ja caminaven en solitari cap a Sant Pere. Com dissabte.
El bisbe de la diòcesi, Enrique Benavent, va enviar una carta per saludar els veïns de Portell i per donar-los l’enhorabona per haver estat capaços de mantenir viva la tradició d’Els Pelegrins.
