24 i 29 de maig de 1938. Una prova amb bombes de 500 quilos va destruir Ares del Maestrat. El 24 sis bombes i el 29 tres van matar xiquets, dones i gent gran. Els únics que havien quedat al poble ja que la resta estava lluitant al front, a la Guerra Civil. L’aviació alemanya va destrossar l’entorn de l’antic hospital, les cases del Raval i l’antic calvari.
Dissabte la Fira del Llibre d’Ares va organitzar un recorregut pel poble per retre homenatge a tots els que van morir al Ares com a conseqüència del terrible bombardeig de l’aviació alemanya. Ares del Maestrat, Benassal, Albocàsser i Vilar de Canes van ser els pobles escollits per l’aviació nazi per provar una de les armes més mortíferes que s’utilitzarien en massa en la Segona Guerra Mundial: les bombes de 500 quilos llançades des dels avions Junker 87.
Cristian Mir, historiador, va ser l’encarregat d’explicar als assistents a la ruta guiada com el 30% del poble d’Ares va quedar destruït. De fet el nucli urbà s’estenia més cap al barranc dels molins que cap a la part assolellada que es veu des de la carretera CV-15.
Els aviadors alemanys havien rebut informació de la intel·ligència sobre els punts a destruir: l’antic hospital, el calvari que era utilitzat com a polvorí i les cases del Raval, on suposadament s’allotjaven els oficials de l’exèrcit republicà. Allà que van anar les bombes.
Els avions alemanys procedien de l’aeròdrom de la Sènia, el més pròxim al davant de la guerra . A Ares dels aviadors ho van documentar tot. Abans, amb fotografies del nucli urbà, el durant amb impactants escenes de tot el poble fumejant després dels impactes, i el després, amb les seqüeles de la destrucció.
Ares va quedar completament mutilat. Se’n va anar per l’aire l’hospital gòtic i molts més edificis que avui segueixen en ruïna. Al passeig d’ahir els visitants van poder veure com moltes de les cases que van quedar derruïdes pels bombardejos ja no van tornar a aixecar-se.
Cristian Mir i els membres del Grup de Recuperació de la Memòria de Benassal, artífex del descobriment, comentaven que els veïns d’Ares que recorden el bombardeig eren xiquets quan es va produir. D’aquí que molts no coneguen realment el que va succeir, i sobretot el perquè. Els supervivents recorden anècdotes, com la d’una burra que es va salvar en quedar sepultada però amb un sac de gra al costat, que li va servir d’aliment fins que van aixecar la runa.
La visita es va completar amb un recorregut per les trinxeres de la Mola, construïdes per defensar el poble, i pel camp d’aviació del Pla de la Cana, habilitat de manera que permetia defensar-se de la metralla.
-El refugi de la Cova.
Un dels moments més emotius i significatius va ser quan Cristian Mir va introduir als visitants a la Cova del Castell, que va ser el refugi dels veïns durant els bombardejos. Era el lloc més segur al poble, i el que va salvar Ares de moltes més morts de les que ja es van produir.
A l’interior de la cova Cristian Mir va preparar diversos documents trobats. Entre ells cascos d’ambdós bàndols, el cartell del cafè republicà o un exemplar del Heraldo de Aragón en el qual s’adona de l’arribada a Ares de les tropes nacionals.
En el recorregut urbà pel poble no va faltar una posada en context perquè els visitants conegueren on es van cremar els retaules i documents del poble, just a la plaça de l’Església. Ares va quedar mutilat per unes bombes que van ser una terrible prova. Els seus veïns van ser conillets d’índies per a l’aviació alemanya i el bàndol Nacional.
