– La recerca s’ha realitzat en set cohorts de xiquets d’Espanya, Alemanya, Itàlia, Noruega, Corea del Sud i EUA
– Durant els dos primers anys de vida, els xiquets espanyols reben 3.5 vegades més antibiòtics que els xiquets noruecs, i un 50% més que els alemanys
Investigadors de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (FISABIO) – depenent de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, juntament amb un consorci de científics d’Alemanya, Itàlia, Noruega, Corea del Sud i EUA, han desenvolupat un estudi multinacional que ha comparat la prescripció d’antibiòtics en xiquets en aquests sis països.
Els científics han seguit a més de 74 milions de xiquets, d’edats compreses entre els 0 i els 18 anys entre 2008 i 2012. Es tracta, per tant, del primer i més llarg estudi comparatiu sobre l’ús d’antibiòtics entre països.
Els antibiòtics són la teràpia més comunament prescrita en població pediàtrica. La resistència dels bacteris als antibiòtics és un problema de salut publica i es deu, fonamentalment a l’abús i mala utilització d’aquests medicaments.
“Els resultats suggereixen que a Espanya es prescriu un nombre elevat d’antibiòtics en els xiquets, i que almenys més del 50% d’aquestes prescripcions són innecessàries. Han aparegut ja bacteris resistents a tots els antibiòtics coneguts, la qual cosa està posant a la població en una situació compromesa. Encara podem revertir aquesta evolució mitjançant un ús racional dels antibiòtics”, assenyala Javier Díez-Domingo, director científic de Fisabio-Salut Pública.
El doctor Díez Domingo afegeix que “existeix encara una falsa creença de la bondat dels antibiòtics, i el que s’està veient és que el seu ús inadequat porta a més problemes que beneficis. Ha de fer-se una conscienciació social sobre l’ús d’antibiòtics, i els pediatres d’atenció primària han de ser els primers a actuar, mitjançant la disminució de la prescripció i l’educació sanitària”.
L’única cohort espanyola ha sigut representada íntegrament per la població resident de la Comunitat Valenciana, gràcies a la informació extreta de les bases de dades de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública.
“Aquest estudi demostra, de nou, el poder de les bases de dades sanitàries de la Comunitat Valenciana, que permet fer anàlisi de les característiques sanitàries de la població així com, entre d’altres, del maneig dels pacients per part del sistema sanitari. Aquesta anàlisi que acabem de publicar ha permès comparar la nostra prescripció d’antibiòtics en xiquets entre diversos països i permet visualitzar potencials àrees de millora en el maneig de la població”, ressalta Gabriel Sanfélix-Gimeno, cap de l’Àrea de Serveis en Salut de la Fundació Fisabio.
Així mateix, aquest estudi ha demostrat l’existència de grans diferències entre països en l’ús d’antibiòtics, arribant a produir-se fins a 7,5 vegades més prescripcions per xiquet i any a Corea del Sud (el país que més freqüentment recepta antibiòtics) que a Noruega (el país amb menor consum).
Les diferències s’observen fins i tot entre els propis països europeus. Després de Corea del Sud, les majors prescripcions es realitzen a Itàlia i Espanya. Lluny queden Noruega i Alemanya, que presenten els menors ràtios de prescripció en tots els grups d’edat.
Durant els dos primers anys de vida, els xiquets espanyols reben de mitjana 1,5 antibiòtics per any, similar a Itàlia. Açò suposa 3,5 vegades més que la prescripció a Noruega i un 50% més que a Alemanya i a Estats Units. Aquestes diferències s’observen en tots els grups d’edat establits.
“Espanya és dels països de la Unió Europea amb major resistència a antibiòtics, juntament amb Romania, Croàcia, Bulgària i Eslovènia, i és molt major que Noruega, on es prescriu molt menys antibiòtic. És conegut que la resistència d’antibiòtics és paral·lela al seu consum, de manera que a pitjor prescripció d’antibiòtics, més resistències globals”, destaca el Dr. Sanfélix-Gimeno.
Javier Díez, cap de l’Àrea de Recerca en Vacunes de Fisabio apunta que “no només es prescriu més quantitat d’antibiòtic, sinó antibiòtics més potents per a malalties que se solucionarien amb altres antibiòtics que generen menys resistències antibiòtiques. De l’estudi es pot desprendre que les associacions científiques, juntament amb el sistema sanitari, ha d’exercir una pressió docent important per a controlar la racionalització en la utilització d’antibiòtics en pediatria”.
L’article, titulat “Antibiotic use in children – a cross-national analysis of 6 countries” arreplega els resultats d’aquesta investigació que ha sigut recentment publicada en la prestigiosa revista The Journal of Pediatrics.
Signen el mateix, entre altres autors, Salvador Peiró, Sotsdirector General d’Investigació i Innovació en Salut de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, i els investigadors de la Fundació Fisabio Javier Díez-Domingo i Gabriel Sanfélix-Gimeno.
