Des de l’any 2000, veïns i veïnes de Vilafranca es bolquen de manera desinteressada en l’organització del festival de teatre Capsigrany
Als dos anys ja és tradició, i quan ja s’està a punt de complir la majoria d’edat un adolescent crescut. I és que Capsigrany ja té 17 primaveres. Cada segon cap de setmana de juny arriba a Vilafranca el festival de teatre Capsigrany. Un grup de voluntaris s’encarrega cada any d’organitzar un cap de setmana en el qual es concentren al voltant de 10 espectacles teatrals que, d’una altra manera, mai arribarien a un poble de les muntanyes de l’interior castellonenc amb menys de 2.500 habitants.
L’eclosió del teatre arriba en tan sols tres dies. Darrere es troba el treball desinteressat d’un grup que manté la seva base, però que cada any incorpora noves aportacions i idees d’apassionats pel teatre. Rondar els festivals de tot Espanya per veure quines companyies poden adaptar-se al pressupost i espais de Vilafranca, seleccionar, contractar, organitzar discoteques mòbils i espectacles per aconseguir fons necessaris
Els orígens del festival es remunten a 1992 quan va néixer La Xalera. A partir de cursos de teatre es va formar un grup d’actors i actrius que ha representat i organitzat tot tipus d’espectacles a la Vila. Obres de carrer, espectacles infantils o el correfoc són algunes de les seves senyes d’identitat. Amb membres de La Xalera i d’altres associacions de la Vila va néixer el Capsigrany, un cap de setmana que apropa el teatre als carrers, a la sala de teatre Carles Pons, al frontó municipal, al poliesportiu … a racons i espais de una vila que ja s’ha acostumat al teatre.
Espectacles de qualitat, companyies de tot Espanya han trepitjat la població. En molts casos actors i actrius mostren la seua sorpresa pel fet que un poble sigue capaç d’organitzar un festival de tan gran entitat.
El Capsigrany suposa, a més, un revulsiu per a la cultura del municipi. Ha estat el germen d’artistes i ha desenvolupat l’afició pel teatre entre els veïns de la localitat i també de municipis veïns. I és que fins al Capsigrany arriba gent dels Ports, però també d’altres províncies, atreta pel teatre.
Els organitzadors del Capsigrany són inquiets, atrevits, àvids de novetats i de noves propostes escèniques. No posem noms propis perquè el col·lectiu configura un festival en què tots són caps visibles en les taquilles, després de l’escena, a la taula de so o a l’hora de donar la cara per promocionar-ho.
Ja ha plogut des que Bambalina Titelles, Pep i Canto o Vagalume Teatre van estar a Vilafranca a l’any 2000. I cada any arriba una nova descàrrega escènica. El Capsigrany mai ha deixat de créixer, d’evolucionar, d’atreure … El seu èxit és que cada any està en el cartell amb la pretensió d’agradar a un públic que ja l’ha marcat en el calendari. Els inquiets són els que el van iniciar i els que cada any ho fan possible amb més o menys diners, amb més o menys suport institucional però amb la il·lusió de sempre.
