Nota de premsa de la Universitat Jaume I
-El catedràtic José Luis González Cussac ha posat de relleu el greu problema de rentat de diners a Espanya relacionat amb el crim organitzat
La Universitat Jaume I ha celebrat una jornada internacional sobre procés penal sota el títol «Víctima, criminalitat organitzada i corrupció» en la qual s’ha abordat la corrupció, el crim organitzat i l’extremisme, les reformes substantives en matèria de corrupció pública o la situació i el tractament de la corrupció en països com Itàlia i Alemanya.
La jornada s’ha iniciat amb la intervenció de Marisa Cuerda, catedràtica de Dret Penal de l’UJI, qui ha assenyalat que el problema de la proliferació de la corrupció i de les absolucions i condemnes indulgents no està en el Codi Penal. «Tenim tipus més que suficients per a condemnar, els problemes són altres com ara la carència de mecanismes administratius de control eficaços o, quan aquests fallen, comptar amb mecanismes processals àgils» ha afirmat la catedràtica.
Així mateix, ha afegit que hi ha una manifesta insuficiència de mitjans en els organismes destinats a combatre la corrupció amb una fiscalia anticorrupció que ha assumit més competències i que té la mateixa plantilla que en 1995 i altres unitats que col·laboren, com l’Agència Tributària o la Policia Nacional, que tan sols compten amb 10 funcionaris per aquesta tasca cadascuna.
Quant a les reformes introduïdes per la Llei Orgànica 1/2015, ha explicat que contemplen l’augment de les penes, la introducció d’una nova figura de finançament il·legal de partits polítics o la configuració de la malversació com una modalitat d’administració deslleial. «S’han augmentat les penes amb l’objectiu declarat d’augmentar la prescripció però el que s’ha de fer no és que els delictes prescriguen més tard sinó investigar-los amb major celeritat. Pel que fa a l’administració deslleial, aquesta no castiga els casos d’ineptitud en la gestió de manera que estan encara per provar els avantatges d’aquest canvi» ha apuntat.
Per a concloure, Cuerda ha afirmat que «fa falta a Espanya realitzar reformes harmòniques i no sectorials en els controls administratius previs i en la legislació processal. El procés i el model d’enjudiciament ja no admet més reformes, requereix un canvi radical». En aquest sentit, ha explicat que no sols és necessari aquest canvi pels efectes que té sobre la pena sinó per l’efecte en la prevenció general intimidatòria i també en la prevenció general positiva perquè la falta de condemnes o les condemnes indulgents provoquen una falta de confiança del ciutadà en les institucions i en el model democràtic i, per tant, en l’estat de dret.
Pel que fa a la corrupció i el crim organitzat, el catedràtic José Luis González Cussac ha afirmat que «el Dret penal i el Dret processal poden arreglar certes parts d’aquest fenomen però, per a això, primer ha d’haver un funcionament adequat de l’administració pública». Així, ha explicat que el Dret Penal en aquestes matèries és extremadament depenent del Dret administratiu i això significa que tècnicament les figures de delicte i, per tant, les investigacions penals, han d’enfrontar-se a una relaxació quant a la tipificació, una remissió continua al dret administratiu o problemes de retroactivitat.
Així mateix, ha fet referència a dos fenòmens no propis del Dret penal que encara han augmentat més la complexitat en les investigacions i incrementen les dificultat tècniques com és el fet que les administracions públiques hagen externalitzat serveis públics a empreses mixtes o privades i la desregularització, que suavitza tota una sèrie de controls previs administratius. «Al marge de les deficiències pròpies de caràcter processal i de la falta de dotació en els cossos de l’administració també tenim dificultats tècnic-jurídiques» ha assenyalat.
D’altra banda, ha fet referència al Pacte estatal contra la corrupció que es va signar el passat 9 de desembre amb més de 200 mesures que diversos col·lectius de la societat civil proposaven per a reduir la corrupció a Espanya. «Quasi tots els partits polítics l’han signat però hi ha una dada molt significativa i és que els grans partits no estan d’acord en la reducció dels llocs de lliure designació en l’administració» ha apuntat. En aquest sentit ha assenyalat que els estudis de qualitat revelen que el 30% dels empleats públics espanyols són de lliure designació. Relacionat amb això, ha fet referència al problema de les captures de polítiques públiques, és a dir, determinats sectors aconsegueixen que el diners públics dels pressupostos generals es gasten en aquests àmbits, en el cas d’Espanya l’obra pública, i no en altre tipus de serveis.
Per a finalitzar, ha afirmat que Espanya té un greu problema de rentat de diners. «Tot el Mediterrani espanyol és una immensa rentadora de la criminalitat organitzada de tot el món» ha apuntat. Així, ha explicat que Espanya té un gran connexió entre el crim organitzat i determinada classe política en l’àmbit local i que aquesta «destrossa» en tot el Mediterrani espanyol i ja en part de l’Atlàntic i el Cantàbric no es deu a qüestions locals sinó que es vincula a una penetració i un domini institucional de crim organitzat. «Aquesta penetració pot ser letal per a les institucions democràtiques» ha conclòs.
