Hi ha patrimonis que s’alcen davant dels ulls, com una muralla, un quadre o un orgue monumental. I n’hi ha d’altres que romanen amagats durant anys, en silenci, dins d’un arxiu, esperant que algú els torne a fer sonar. És el que ha passat amb una part del patrimoni musical conservat a la basílica arxiprestal de Santa Maria la Major de Morella, un conjunt de partitures inèdites que la pianista, professora i musicòloga-investigadora Elena Aguilar Gasulla ha recuperat en el llibre Tesoros de nuestro patrimonio musical. Música inédita para tecla. Basílica Arciprestal Santa María la Mayor de Morella (Castellón). Siglos XVIII-XX. Vol. I, presentat al Real Casino Antic de Castelló.
La publicació d’Editorial Piles, que reuneix dotze peces de Manuel [de] Meléndez, Vicente Comas Casasayas i el morellà José Guimerà Sabater, és més que una investigació musical. És, sobretot, un exercici de recuperació patrimonial. Una manera de retornar al present una música que formava part de la història cultural de Morella i que, malgrat el seu valor, havia romàs durant dècades silenciada. Per a Aguilar, eixa és precisament la clau del projecte: “Estem parlant d’un patrimoni molt nostre”, una herència musical que el treball investigador permet ara recuperar i difondre.
La investigadora insisteix especialment en una idea: no es tracta d’un material menor ni d’una música anecdòtica per haver estat conservada en un arxiu eclesiàstic. Al contrari. Segons defensa, és “música molt digna”, amb interés musical real i amb capacitat per a connectar amb l’oient actual. “El fet que les obres es conservaren en l’àmbit de la basílica no significa, necessàriament, que s’hagen de llegir només en clau litúrgica o estrictament religiosa. Abans de l’existència dels conservatoris, els compositors recorrien a les esglésies per guardar la seua obra i per garantir-ne la difusió, perquè des de les capelles hi havia també un intercanvi de partitures entre els territoris i la música entrava en circulació per arribar a altres llocs”, detalla la investigadora.
El volum recull pastorel·les, simfonies, un rondó marcial, temes amb variacions i polaques. Són peces breus per a tecla que remeten, en part, a una música de saló, vinculada a espais de reunió social.
La recuperació d’este repertori és fruit d’un procés llarg i ambiciós. Elena Aguilar va començar a treballar en este camp l’any 2012, quan va iniciar una línia d’investigació que posteriorment derivaria en la seua tesi doctoral. Amb el temps, ja des del Conservatori Superior de Música Salvador Seguí de Castelló i en el marc de línies de suport a la investigació vinculades a l’ISEACV, ha pogut continuar aprofundint en l’estudi i la transcripció d’estos materials. El resultat és una edició crítica que no sols ofereix les partitures transcrites i revisades; també documentació rellevant dels manuscrits i els autors, a més d’un CD i un USB amb la gravació íntegra de les obres interpretades per la mateixa autora.
Darrere d’este projecte, s’amaga sobretot una història d’estima pel llegat local. Aguilar explica que va poder accedir i endinsar-se en este material perquè ja existia una primera aproximació feta, anys arrere, per un capellà de la basílica que, “per amor a l’art”, havia realitzat una classificació inicial sense formació musicològica específica. A partir d’eixe primer fil, i també del treball compartit amb son pare, la investigadora va començar a aprofundir en l’organització i el coneixement d’un fons molt més ampli, amb la voluntat de posar una base sòlida que permeta continuar avançant en futures investigacions.
I és que este llibre naix, explícitament, amb vocació de continuïtat. El fet que aparega com a Volum I és l’anunci d’un recorregut que encara té molt de camí per davant. El material conservat és abundant, i Aguilar confia a poder ampliar esta línia de treball amb nous volums que continuen revelant la riquesa musical amagada en els arxius de Morella.
L’autora posa l’accent en la necessitat de conscienciar la societat sobre el valor del patrimoni musical propi. “És una música molt digna, que no té res a envejar a altres composicions europees”, defensa Aguilar, qui veu amb optimisme l’interés suscitat per la publicació, en l’àmbit provincial i també nacional. “És important conscienciar la gent de la rellevància del nostre patrimoni; això és el que intente fer amb aquest treball”, argumenta.
En este context, la pròxima presentació del llibre i la investigació a Morella, prevista per al 18 d’abril de la mà d’AVAMUS, l’Associació Valenciana de Musicologia, tindrà un valor especialment simbòlic. Perquè, com assenyala Francisca Blanch Piqueras, directora de l’Institut Superior d’Ensenyances Artístiques de la Comunitat Valenciana, en el pròleg de la publicació, “la música, com l’art en general, no sols expressa la sensibilitat d’una època, sinó que és també un testimoni profund de la memòria col·lectiva d’un poble”.
