Per a començar, conta’ns un poc de què va el teu nou llibre i què és per a tu.
Aquest el segon llibre que escric. És una novel·la que continua sent un thriller, igual que la primera. Tot i ser històries diferents, els protagonistes són els mateixos, per la qual cosa ‘No hay muerte dulce’ és una espècie de continuació de l’anterior novel·la. La inspectora és la protagonista en els dos llibres, i a aquest últim se li sumen noves històries i personatges, com un assassí en sèrie o alguns problemes del passat de la inspectora.
Centrant-nos més en la vida personal, quan vas començar a escriure? Què et va impulsar a fer-ho?
Vaig començar a escriure després de la pandèmia. Ja era molt lector, vaig aprofitar per a fer els meus hobbies i vaig llegir molt. Jo llig de tot, però el que realment més m’agrada és la novel·la negra, els thrillers i altres. I després de la pandèmia, no sé com, em va vindre la idea d’escriure. Jo tenia una història i vaig provar de posar-la en pràctica, i així va sorgir ‘A7’, el meu primer llibre. Però clar, no m’esperava que arribara a publicar-se ni que tinguera aquesta repercussió ni tan bona acceptació pel públic.
I, què és per a tu l’escriptura? És una manera d’expressar el que tens dins, de plasmar els teus sentiments al paper o ho sents més com un món on crear atmosferes i històries inventades i externes a tu?
L’escriptura per a mi, ara, ja no és un hobby, és més que això. És una cosa que em diverteix molt i m’ho passo molt bé. Com la imaginació no té límits, tot allò que vulgues pots intentar plasmar-lo en una història. A mi m’encanta fer aquest puzle per a construir tota una història, m’ho passo molt bé.
L’escriptura per a mi és una manera d’expressar el que tinc dins però amb històries inventades. Jo li dono ‘rienda suelta’ a la imaginació, però sí que té bases en alguns aspectes del dia a dia, observes i descobreixes l’entorn. Però les meues històries són totes inventades, crec que tot el món tenim una imaginació que no té límits.
Quan va començar el teu interés en l’escriptura?
Quan vaig començar a escriure em van animar a continuar els meus amics i gent propera a la que li anava ensenyant els capítols. Però no és fàcil, no és gens fàcil, perquè no és el mateix escriure una història de 8 – 9 pàgines que escriure’n una de 300. Tal com t’he dit abans, l’interés va sorgir després de la pandèmia i va continuar en veure que les històries agradaven i que, realment, sorgien coses interessants.
Quina és la teua carrera com a escriptor fins al dia d’avui?
La publicació del meu primer llibre, ‘A7’, va ser al gener de l’any passat, i ara estic en la presentació de ‘No hay muerte dulce’, que és el segon i ha estat publicat aquest gener. Tinc també un llibre de relats obscurs anomenat ‘Historias cuotidianas con finales inciertos’, que estan en procés d’edició i espero publicar enguany. També tinc la tercera novel·la molt avançada i ahí vaig, sense parar d’escriure. A més, entremig d’aquestes cosetes tinc xicotets relats i històries obertes que se’m van ocorrent.
En quina mesura i de quina manera t’inspira Vilafranca per a crear les teues històries?
Les novel·les que jo he llegit se solen basar en la ciutat on resideix l’escriptor. Això és una manera de donar a conéixer el teu poble, el teu entorn i el teu espai. Pots ambientar-ho en l’època que vulgues, pots contar el que vulgues i dius, per què no a Vilafranca? A més, al viure ací tens un avantatge, coneixes molt bé a la gent i et dona peu a poder escriure fidel a la realitat.
En relació amb ‘No hay muerte dulce’, com ha sorgit aquesta nova obra?
A mi sempre m’han fascinat les històries de psicòpates i sempre m’ha agradat analitzar la psique d’aquestes persones, el perquè arriben a fer aquestes coses, lo intel·ligents, lo astuts i lo que arriben a ser. Volia plasmar açò en aquesta nova història, és per això que tracta d’un assassí en sèrie junt amb la meua inspectora de l’anterior llibre i intercalant xicotetes històries paral·leles entremig. A més, també he volgut endinsar més en el personatge de la inspectora i contar el seu passat, el present, els problemes que li sorgeixen i els inconvenients que té en el dia a dia.
El mes passat vas presentar el llibre a Vilafranca, com et sents en fer aquest tipus de presentacions a casa?
La vam presentar a la Casa Social en un èxit de participació. La veritat és que és la satisfacció més gran del món veure la sala plena de gent coneguda. Molts ja havien llegit el llibre. És una cosa que ompli molt. També, els comentaris positius de la gent que ja s’ho ha llegit, o l’entusiasme d’aquells que s’han llegit la primera i van darrere d’aquesta i la devoren, o que et demanen ja la tercera. Tot això, veure aquesta rebuda, és un goig indescriptible, és un xut d’energia per a continuar escrivint.
Pròximament també el presentaràs a Castelló. De moment, quina està sent la rebuda de la gent?
Avui faig la presentació en la llibreria Argot. És la primera vegada que presento en una llibreria, i a més, en una llibreria tan emblemàtica de Castelló com aquesta. És com somiar despert, no? He passat de no haver escrit quatre línies des que anava a escola a escriure diversos llibres i veure’ls presentats en una llibreria com aquesta ja és el cim. Ja em dono, fins i tot, per satisfet.
La rebuda de la novel·la ha sigut espectacular. Tot el món que es va llegir la primera s’ha llegit aquesta segona i han coincidit que ha millorat. Els ha agradat molt i es nota ja un assentament i una línia d’escriptura característica. A més, també m’han comentat que es nota una evolució. Això és el que pretenia i m’alegra molt que la gent ho puga sentir. Ara molts em demanen ja la tercera.
I per acabar fem una mirada al futur. Tens pensada ja la pròxima història que contaràs?
Mentre puga seguir, em divertisca i la imaginació es desborde continuaré escrivint. Recomano a tot el món que es fique algun dia a escriure, perquè és molt divertit.
La pròxima història ja la tinc al cap, tindrà protagonisme Vilafranca i pretenc que siga la que tanque un cicle, que tanques aquesta trilogia d’aventures de l’escriptora. Serà una obra de tancament plena d’intriga i plena de Vilafranca fins al final.
