Els peirons, on antigues creus de terme, marcaven els camins, les entrades als pobles o punts assenyalats. La Fundació Blasco de Alagón porta anys treballant en la recuperació d’aquests peirons.
El proper dia 5 de març, al Museu de Belles Arts de Castelló, s’inaugurarà una mostra que recollirà una selecció dels peirons restaurats. Es tracta de reproduccions de peces del segle XIV al XX.
Es mostraran 9 rèpliques de Morella, Palanques o la Mata. A més hi haurà 26 panells explicatius on es donarà a conèixer el procés de recuperació de cada peiró o creu de terme. Els panells han de contenir fotografies i explicacions sobre molts peirons que no han arribat fins als nostres dies, però que van quedar documentats en fotografies. Molts d’ells els va catalogar Manuel Milián Boix, un capellà que en els anys vint i trenta va realitzar tot el catàleg patrimonial de la diòcesi de Tortosa.
-Procés de les rèpliques
L’elaboració de les rèpliques dels peirons ha estat un treball d’allò més laboriós. S’ha desenvolupat al taller de restauració que la Fundació Blasco de Alagón té a la Fàbrica Giner de Morella i al taller de Rafa Ferreres, de Cinctorres, un picapedrer especialitzat en la recuperació de peirons.
S’han tret moltlles de les creus que s’han emplenat posteriorment amb una pasta especial que permet reproduir de manera fidedigna tots els detalls esculpits a la pedra original.
Així mateix s’han realitzat estudis sobre la policromia de cada “peiró”, de manera que es tractarà de recuperar el color original que un dia van tenir. La restauradora Ana Cañizares ha explicat que “amb el pas dels anys els colors han anat desapareixent com a conseqüència dels elements, ja que els peirons estan a la intempèrie”.
Els peirons del segle XV i XVI “recorden les peces d’orfebreria perquè estan molt treballats, a més tenen un esquema iconogràfic que es repeteix. A la part anterior tenen el Crist crucificat, a la part posterior la verge i en el capitell es representen temes marians o cristològics o bé els escuts de les famílies donants “, relata Ana Cañizares.
Els peirons es van estendre pel territori durant la reconquesta. En alguns casos han arribat fins als nostres dies i als pobles de l’interior encara es poden observar al costat de carreteres, ermites o sortides de poblacions.
