‘Human Land’. Terra d’humans. L’Alt Maestrat Human Land condensa als pobles de Culla, Catí, Benassal, Ares i Albocàsser la història de la humanitat: l’evolució de l’home amb les seues guerres, misèries i èxits; la rica gastronomia local a base de fruits collits als seus camps o la bellesa d’ermitoris dedicats als sants religiosos; com Sant Pau a Albocàsser o l’Avellà de Catí. Però també és terra de conqueridors, protagonistes de rondalles i històries com Joan Brusca, primer poblador d’Albocàsser que posteriorment també van ocupar els càtars. Com Blasc d’Alagó, conqueridor de Jaume I del territori. Com el general Cabrera, mític líder carlista que va fer d’aquestes terres el seu fortí fa dos segles. Com els cavallers templers, que van recórrer mig món i van triar les muntanyes sobiranes de l’Alt Maestrat per a construir les seues fortaleses inexpugnables a Culla. Totes aquestes històries romanen intactes amb el pas dels segles, i queden en el llegat humà per detalls i monuments recuperats i restaurats que ara formen part del patrimoni artístic i cultural d’aquests pobles.
Detalls únics a tot el món com l’art rupestre llevantí present al Barranc de la Valltorta d’Albocàsser o el Barranc de Gasulla d’Ares amb la seua imponent Cova Remígia. A l’abric d’Ares es comptabilitzen fins a 759 figures en bon estat de conservació on predominen escenes de caça i representacions d’animals ferits amb multitud de clars i delicats elements. Totes dues localitzacions s’instauren a la meitat d’un paratge natural, entre fauna i flora autòctona com cabres munteses o àguiles perdigueres, i entre construccions de pedra en sec tan rellevants que són considerades Patrimoni de la Humanitat.
Però si la humanitat ha florit i sobreviscut, ho ha fet per l’accés a l’aigua. Un regal diví per al qual la posseeix, pensen en Catí o a Benassal, on les fonts de l’Avellà i de la Font d’en Segures encara continuen brollant i s’embotellen per al consum diari. La de Benassal és considerada com una de les millors aigües del món per les seues propietats medicinals, característica preuada que va fer que es declarara, en 1928, com a bé d’utilitat pública. Des de fa dècades, l’aigua de la Font d’en Segures és aprofitada contínuament pel Balneari, un lloc únic on descansar i reposar. D’igual manera, l’aigua de la font de l’Avellà de Catí també es va considerar d’utilitat pública per les seues propietats curatives i diürètiques. De fet, en 1544 se situa l’inici de construcció del balneari de l’Avellà a causa del miracle que la seua aigua va provocar en una anciana cega i leprosa, que va quedar curada dels seus mals després de llavar-se amb l’aigua del brollador. Amb el pas del temps, les diferents generacions van construir una preciosa ermita, i una casa de banys per a visitants i turistes.
Tan important va ser viure a costa de l’aigua, que en Ares van construir cinc molins en un barranc per a poder servir-se de la seua força. El Barranc dels Molins són construccions antròpiques, vestigis d’una societat en la qual utilitzar l’aigua era vital per a sobreviure. Com les sénies dels pous que inunden els camps i bancals del territori. Fins i tot en Ares aprofitaven la neu, guardant-la en les neveres naturals i comercialitzant amb ella en terres on escassejava. Avui segueixen en peus les neveres d’Ares, transformades en centres d’interpretació turístics.
Hi ha racons a l’Alt Maestrat que funcionen com a una xicoteta màquina del temps, on els anys no penetren entre les pedres i arcs que formen les seues estructures. És el cas de l’Arc de la Mola de Benassal, el Porxo gòtic de l’antiga llotja d’Ares o l’antiga presó de Culla, que continuen sent refugis de la història. Llocs on els rellotges caminen més lents i que formen part d’un territori guardià coronat pels alts del castell de la Mola d’Ares i de Culla. A l’Alt Maestrat Human Land pots passejar-te per la història de la humanitat.
