El músic castellonenc publicarà un disc de versions
Carlos Álvarez publicarà el seu primer disc en solitari. Després d’una llarga trajectòria com a guitarrista del grup Dry River, l’artista d’arrel vilafranquina donarà a conèixer Versiones – Más de ayer que de hoy, un disc de versions de diferents gèneres musicals.
Com comences a fer versions de cançons?
Quan et poses a investigar que han fet altres persones en les seues cançons aprens una barbaritat. A part de per diversió, portava molt de temps sense tocar versions. Portava molts anys embrancat en la composició de temes propis i és com una re-visita a l’origen. Però sobretot ja et dic, perquè s’aprèn molt. També per a atrevir-me a cantar, però mai havia aplegat el moment de prendre-m’ho de veritat. Les versions han servit de frontissa per passar de l’intèrpret al cantant.
Que creus que és el que et diferència d’altres cantants de versions?
Pot ser el que es podria anomenar com el ‘multi-instrumentalisme’. Intento també portar totes les versions al meu estil i caràcter. Un altre aspecte és que per a mi explorar versions m’està servint d’impuls per al que vull fer després, que són les meues pròpies cançons.
Carlos, ens pots avançar la data d’eixida del projecte i els seus formats?
Ara mateix no t’ho puc dir, però la idea és que no es demore molt més d’un mes, ja tinc totes les cançons preparades. Cada 15 dies anava penjant una versió, ahir diumenge vaig penjar la número 14, l’última.
Parlàvem de la multi-funcionalitat dels instruments, però pel que hem vist també ho eres en els gèneres musicals. Trobem Mecano, passant per Queen, fins Serrat.
Sí, és un poc un popurri de la música que m’agrada. He volgut comptar amb els temes que m’han tocat en algun moment de la meua vida o m’han entusiasmat per una cosa o per una altra. Les he portat al meu terreny, i a veure que passava.
Què pretens provocar en la persona que escoltarà el teu disc?
Uf, és una bona pregunta. Jo en principi el primer que busco és passar-m’ho bé, gaudeixo amb les meues coses i intento emprar el màxim de temps en el que a mi m’agrada. Llavors si el que jo gaudeixo ho puc traslladar a l’oient em donaré per satisfet. L’èxit serà si algú ho arriba a gaudir de la manera que jo ho gaudisc.
Artistes de tot el món han afirmat que el confinament els ha servit per portar a terme projectes que per algun motiu havien deixat parats, ha estat el teu cas, donat que la primera versió que veiem al YouTube es va penjar fa 6 mesos?
Realment portava prou de temps gravant les versions, però el confinament propicie que el cap vaja ‘maquinant’ idees per donar forma als projectes. Sí que és veritat que la pandèmia pot ser ha modificat el format en què estic donant a conèixer tot açò.
Fent un incís en els formats, abans de publicar el disc has mostrat les cançons en vídeo. Donat el fet, quina creus que és la millor forma d’arribar al públic? De manera sonora, de forma multimèdia, o una combinació d’ambdues?
Mira, el Compact Disc es continue traient, de fet jo ho faré així; però olta gent ja no té on posar-ho. Jo per exemple no podria, l’ordinador que tinc no te ranura i a cotxe no em sona. Té els dies comptats. Ara el rotllo es el minimalisme digital i que les coses estiguin en la xarxa. En el meu cas el disc anirà acompanyat d’un codi QR en el que en el mòbil podràs descarregar-te tots els materials. Realment penso que el que s’ha d’oferir en físic actualment és el disseny gràfic del projecte i l’eina on es puga escoltar la música per mitjà de diferents plataformes.
És el teu primer disc en solitari, que suposa per a tu? I quina diferència, a més de les obvies per tema de quantitat de persones, has trobat entre un projecte col·lectiu i individual?
El meu caràcter és el d’una persona reservada, per a mi suposa un acte de valentia personal. Pel que fa a la diferència te diria que és com estar en una relació amorosa o estar solter, té els seues avantatges i els seus inconvenients. Si estàs en solitari prens les decisions com i quan vols sense consultar en ningú, però no tens cap tipus de suport. Quan estàs en grup estàs més arropat també.
Sense buscar la polèmica, ara prefereixes estar solter que en una relació amorosa?
Són circumstàncies de la vida, ara toque açò però igualment quan estàs en el món de la música acabe sent tot cooperatiu. Encara que tu poses la cara sempre tens que trobar un equip de treball.
M’agradaria que em parlares del concert que vas fer a l’estiu a Vilafranca.
Doncs va ser una idea del música Rubén Prades, que viu fora del poble i sempre havíem comentat de tocar junts alguna vegada. Ell ve del clàssic i jo del modern. Durant el confinament em va fer la proposta de fer un concert a Vilafranca per a la gent del poble, i que cada cançó estigués dedicada a una persona del poble. Ho vam fer al carrer de la meua àvia i els seus pares, va ser molt emotiu.
Has parlat de dedicatòries, a qui dediques el teu disc?
Sobretot a la gent propera a mi, a la meua família, la gent que m’accepte com sóc. I sobretot a la meua parella, que també és qui ha tingut la paciència de gravar-me en vídeo totes les versions.
