La revisió de 4.241 menús escolars d’infantil i primària indica una mitjana de 98 grams de desaprofitament alimentari -per persona i dia, el 21,3% de la fracció comestible
El Pla BonProfit contra el desaprofitament alimentari impulsat per la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica fa balanç del seu primer any d’aplicació. Un exercici en el qual ha completat una experiència pilot en 7 col·legis públics de la Comunitat Valenciana.
Mesurar el desaprofitament alimentari en els menjadors escolars és un dels objectius que es va marcar el Pla BonProfit al novembre de 2019. La prova pilot ha servit de mostra per a un primer estudi quantitatiu del desaprofitament en el consum final. La revisió de 4.241 menús escolars d’infantil i primària indica una mitjana de 98 grams de desaprofitament alimentari per persona i dia, el 21,3% de la fracció comestible. La directora general de Política Agrícola Comuna de la Conselleria, Maite Cháfer, ha destacat l’informe ja que llars, menjadors escolars i restauració col·lectiva concentren el desaprofitament alimentari de consum final.
Cháfer ha explicat que l’acció en els centres escolars s’ha completat amb una prova destinada a incloure dinàmiques contra el desaprofitament alimentari en el currículum escolar: «El seguiment quantitatiu i qualitatiu ha mostrat un canvi favorable de comportament en el grup participant, que a més ha estat l’encarregat de traslladar la formació adquirida a la resta de l’alumnat».
L’estratègia d’Acció contra el Desaprofitament Alimentari, a més de mesurar el desaprofitament de consum final, ha realitzat un primer estudi sobre les pèrdues de collita en origen amb la finalitat d’avançar en el coneixement de les dades de partida per a aconseguir la meta de reduir-los a la meitat l’any 2030.
El caqui ha estat el protagonista d’aquest informe del desaprofitament en origen que revela que, de mitjana, 5.980 quilos de caqui per hectàrea queden en el terreny en un any agro-climàtic normal; un 11% de de el volum de collita potencial.
Així mateix, la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica ha valorat l’impuls al fòrum internacional ‘Xarxa per al coneixement i prevenció de les pèrdues i el desaprofitament alimentari: Xarxa sense Desaprofitament’ dins de l’estratègia basada a establir “aliances rellevants” amb diferents entitats i administracions. Institucions, professionals i personal científic d’Alemanya, Portugal i l’Equador integren la xarxa encaminada a construir un teixit col·laboratiu de treball col·lectiu així com d’intercanvi de coneixement i iniciatives.
El context de crisi sanitària per la Covid-19 també ha mostrat un petit impacte conductual en matèria de desaprofitament alimentari. El sondeig de 483 llars, dels 7 col·legis pilot i les respostes a un qüestionari en el qual van participar 790 persones expressa un major interès a fer receptes d’aprofitament, optimitzar la llista de la compra i valorar l’origen del menjar que arriba a les llars.
Les respostes apunten al camí per fer en conscienciació, ja que la població en general declara no malgastar menjar i assumeixen el problema com “una cosa greu” però que originen altres persones.
