53 quilòmetres de peregrinació

947
PUBLICITAT

 

-Els veïns de Catí, centenars de caminants i genets han complert amb la tradició d’anar i tornar fins a Sant Pere de Castellfort

Durant dos dies els veïns de Catí i centenars d’acompanyants i caminants han recorregut els 53 quilòmetres d’un camí circular que els ha portat a Sant Pere de Castellfort de pujada i els ha tornat a Catí de baixada.

El pelegrinatge de Catí a Sant Pere de Castellfort és una de les més arrelades a l’interior de Castelló. Des del segle XIV hi ha testimonis escrits d’este recorregut penitencial que porta a “els catinencs” fins a l’ermita de Sant Pere de Castellfort.

Dissabte, en el recorregut de pujada, els romeus van travessar l’Avellà, La Llècua i arriben fins a Sant Pere. La comitiva va avançar pels termes de Catí, Morella, Ares i Castellfort. En el retorn travessen el nucli d’Ares i arriben a Catí.

Es manté la tradició processional d’acompanyar la creu i les banderes. Els cantaires entonen el ‘O vere deus’ que remunta a altres temps. A més dels que segueixen escrupolosament la tradició molts caminants se sumen a peu o a cavall. Els genets s’han convertit en habituals en este recorregut i realitzen la seua pròpia peregrinació.

Un dels moments més emotius és l’arribada a Sant Pere de Castellfort. Esperen als pelegrins les calderes de coure que contenen fesols i arròs. És el mateix aliment que es cuina el diumenge a l’ermita de la Mare de Déu de la Font.

El pelegrinatge té nombrosos elements singulars. Les capes negres o marrons que cobreixen els pelegrins i la “barretina” que els tapa el cap formen part de la vestimenta tradicional. El mateix succeeix amb la gastronomia. A més dels fesols amb arròs no hi falta la “Llançadora”, el formatge fresc de Catí, la xocolata, l’aigua de l’Avellà, el mató, la mel, l’aiguardent, el moscatell… Es tracta, en tots els casos , d’aliments anteriors al descobriment d’Amèrica i destaca l’absència de carn.

En Ares ningú va eixir a rebre a la processó. Hi ha anys en què els veïns d’esta localitat mantenen el costum de rebre a “els catinencs”, com són coneguts els pelegrins de Catí. En Ares tots els participants en el recorregut van entrar a l’església per després seguir la seua ruta cap a Catí.

L’entrada de la processó amb nombrosos veïns proveïts de les seues capes negres és un altre dels moments significatius, de la mateixa manera que ho és la processó de les torxes que es viu a Catí després del retorn de la processó i un cop s’ha fet de nit. Quan finalitza el recorregut s’apaguen les torxes, s’entona l’O vere Deus i es convoca els pelegrins fins a l’any següent.