32 dones dels Ports protagonitzen ‘Sabers de Dones’

340
PUBLICITAT

Les dones de la comarca dels Ports són les protagonistes del catàleg ‘Sabers de dones’. En la publicació de la Fundació Isonomia de l’Universitat Jaume I es recull el treball de 32 dones d’Ares, Castellfort, Cinctorres, Orpesa, La Todolella, Vilafranca i Villores.

La revista, disponible en paper, però també digitalment, inclou els oficis que aquestes dones han realitzat durant anys, coneixements d’artesania, remeis i medicina natural o treball en la llar o el camp que han sigut heretats de generació en generació.

Les dones no sols han suposat el suport fonamental per a mantenir l’activitat productiva i la societat rural, sinó que han sigut també les que han preservat els coneixements i tradicions pròpies de les seues localitats. “El que saben fer les dones forma part d’un coneixement privilegiat que ha sigut transmés durant dècades. No obstant això, ha estat infravalorat, i ara, en perill d’extinció. Per això és necessari reconéixer aquestes aportacions i posar-les a la disposició de la societat, és un merescut homenatge i un valuós regal”, així arranca ‘Sabers de Dones’.

Del temps a la costura

La revista, que inclou enllaços a vídeos de les entrevistes, es divideix en cinc blocs. Agricultura, treballs, artesania i labors, medicina natural i menjars.

Des de Villores i Vilafranca parlen dels sabers ancestrals en l’agricultura i la naturalesa, com les llunes i temps. On expliquen el que són tretzenades i com, gràcies a elles, pots conéixer el temps que farà durant l’any següent.

En treballs inclou a dones de Cinctorres elaborant faixes, veïnes de la Todolella cosint soles a les espardenyes i també, en el mateix poble, com fer pastilles de sabó o blanquejar la roba. L’Artesania de boixets, frivolité, brodats i malla també ocupen el tercer bloc.

El catàleg és molt variat, per a recollir els diferents sabers populars, per això, inclou remeis i medicina natural. Xaro i Susana, des de Vilafranca, explican els parts i la mastitis. També com les plantes poden ser els millors remeis davant malalties com l’asma, constipat o el colesterol, o en la pell com la psoriasi, cremats o cicatrius. Trucs per a no escaldar-se, per a curar picades d’abella. A més de l’elaboració d’olis a partir d’elements de la naturalesa com la rosa mosqueta.

Les dones han ocupat durant anys un important paper en la cuina, per això, la revista inclou secrets de plats típics de la comarca com la truita d’arròs, arròs amb mullador, pantomina, espatla o farcida.

Ares, Villores, Vilafranca, La Todolella, Cinctorres i Castellfort

En el projecte han participat les veïnes d’Ares del Maestrat Consuelo Mestre Marques, Adoración Monfort García, Amparo Monfort García, Araceli Monfort Sangüesa, Elena Cerero Delgado i Águeda Ulldemolins Monfort.

També des de Castellfort Lidia Querol Troncho, Raquel Tosca Segura, Mª Carmen Beser Folch i Manuela Bellnunt Folch.

A Cinctorres María Teresa Querol Beltrán, María Isabel Ripollés García, Palmira Folch Royo, María Joaquina Artola Mestre, Palmira Celma Royo i Victoria Moles Segura, Primitiva Querol Querol, Amparo Milian Dalmao, María Pilar Redón Tena, Esther Marín Sales, Asunción Ortí Dalmao i Evelia Marín Guardiola.

Des de la Todolella Rosario Piquer Pascual, Nieves Marín Monfort, Josefina Ripollés Morralla i Felicites Sorribes Carbó.

En Vilafranca Matilde Gil Campos, Susana Deusdad Vicente, Magdalena Bayot Monforte, Pilar Prada de Conflent García i Xaro Millán Torres.

I en Villores Juanita Carceller Sabater, Teresa Balaguer Carbó i Mª Esther Querol Frasno.

Patrimoni Immaterial

Un total de 32 dones treballadores que han permés que pervisquen labors úniques de diferents àmbits. Activitats, moltes d’elles, que en realitzar-se en grup també permeten construir xarxes. “Aquests sabers impliquen un coneixement de tècniques i processos que ha de conservar-se, perque es patrimoni immaterial. Pot ser que no tinga el reconeixement de la UNESCO, però sí que hauria de tindre’l per part de les societats en les quals aquestes activitats artesanals es desenvolupen”, argumenta la fundació Isonomia en el catàleg.

Ara aquests coneixements acumulats durant segles, sense un reconeixement, per fi el tenen i es preserven gràcies al catàleg on per fi, les protagonistes són elles.