La Majoralia de Sant Antoni de Vilafranca ha continuat amb els preparatius de la festa aquest darrer cap de setmana. Com mana la cronologia santantonera, el dissabte era el torn dels pastissos. Així, de bon matí, les tres panaderies del poble van escalfat els forns i es van posar a pastar la pasta per a que quan arribaren els pastissers i les pastisseres tot estiguera a punt. Als voltants dels forns de Silvia, Lupi i Ripollés feia olor d’aiguardent i confitura de carabassa, ingredients essencials en els dolços per excel·lència de la festa de Sant Antoni.
Cada majoral aportava entre 4 i 7 persones a la tasca. I és que tradicionalment, aquesta faena havia estat relegada al gènere femení, però sembla que poc a poc la tendència es reverteix i cada vegada es veuen més homes fent boletes, aplanant i fent cordonet.
Les tasques a repartir les de tots els anys: fer boletes, aplanar-les, posar la confitura, fer el cordonet, portar les safates al forn, treure-les, ensucrar, ordenar i comptar. N’hi ha persones més experimentades, d’altres amb més traça o alguns maldestres que els costa més. Tanmateix, la intenció és el que compta. En total, 14.000 pastissos que tothom podrà degustar en els propers dies.
Com sempre, tot aquell qui col·labora és recompensat amb un bon esmorzar i un dinar de llanda al finalitzar la jornada de treball. La falta del parador de festes, sumada a la manca de carpa i el fet d’haver posposat dues vegades la celebració de la festa, ha obligat a buscar a última hora un local per poder fer els àpats. Així, enguany els dinars de Sant Antoni es fan al local de Aislamientos Victor a la plaça Peiró Escala, l’antiga nau de Tejidos Monferrer.
Els pastissos de Sant Antoni de Vilafranca es caracteritzen per estar recoberts de sucre. I una dada curiosa, sabeu quants quilos de sucre es necessiten per ensucrar tota aquesta quantitat de dolços? La Majoralia n’ha comprat 75, segons les recomanacions dels forns. N’hauran tingut suficients?