La cultura, la història i la tradició són importants per a un poble. El passat compartit i les experiències viscudes serveixen de nexe d’unió entre generacions. Així, Tírig sap molt bé que significa tindre un veí il·lustre, d’aquestos que no s’obliden, i que formen part de la seua cultura i història.
El 18 de març de 1865 va nàixer a Tírig un xiquet anomenat Gabriel, fill de Pascual i Concepción, a qui més d’un segle després coneixem pels cognoms dels seus pares: Puig Roda. I és que Gabriel Puig Roda va passar de ser un xiquet qualsevol de finals del segle XIX en un xicotet poble de l’interior castellonenc a un dels pintors costumistes més importants de l’últim quart del XIX i principis del segle XX.
Aquest mes de novembre es commemora el centèsim aniversari de la seua mort, que va tindre lloc un 21 de novembre de 1919.
De la vida de Puig Roda se sap poc i molt alhora. Es conta que va començar a mostrar grans habilitats artístiques des de xicotet, motiu pel qual els seus pares, el mestre i el metge del poble van prendre la decisió que Gabriel havia d’estudiar. Gràcies a l’obstinació dels seus progenitors i a l’ajuda de diverses institucions, el jove pintor Puig Roda va començar a estudiar Belles arts a l’Escola de Sant Carles amb només 12 anys. Allí es diu que va destacar en les assignatures de Dibuix al Natural, Acolorir i Aquarel·la. Gràcies a que destacava entre la resta dels estudiants, Gabriel Puig Roda va aconseguir el mecenatge d’Enrique Bosch, Baró de Casablanca, qui va intercedir per ell davant Vicente Ruiz Vila, qui era en aquells dies president de la Diputació de Castelló. L’organisme provincial va començar en aquell moment a ajudar al jove artista tirijà amb una beca d’estudis. Anys després, Puig Roda es va lliurar del servei militar gràcies a la intervenció del Duc de Tetuan.
Gabriel Puig Roda va continuar els seus estudis a Madrid, a l’acadèmia de San Fernando, gràcies a l’ajuda de la Diputació. Des d’allí es va traslladar a Roma, on es va consagrar com un dels grans de l’època a l’oli i l’aquarel·la.
A la seua tornada a Espanya, va continuar la gran carrera pictòrica que es coneix. Quadres coloristes, amb imatges quotidianes i en les quals es representen les tradicions de la seua terra. Puig Roda va contraure matrimoni amb la jove de Tírig María Josefa Alcàsser Monterde amb qui va tindre quatre fills: Josefa, Gabriel César, Laura Quitèria i Telmo.
Puig Roda sempre va mantindre una estreta relació amb la seua Tírig natal i els pobles del seu voltant, encara que es va establir a Vinaròs, lloc de naixement dels seus fills i on va donar el seu últim adéu fa un segle.
L’obra de Puig Roda es conserva al Museu de Belles Arts de Castelló gràcies a la donació dels seus fills i filles a la Diputació. A més, el seu poble, el seu Tírig natal, mai ha oblidat a aquell xiquet que jugava als seus carrers i va donar les seues primeres pinzellades a la fi de 1800. Per aquest motiu, la localitat va obrir fa uns anys el Museu Puig Roda en el qual es conserven 40 originals i 40 còpies de l’artista i que està obert al públic tots els dies de la setmana. La història de Tírig està molt lligada a la de Puig Roda, “el fill més il·lustre de la Vila” segons figura en un placa a la seua casa de la infància, i per això, en el centenari del seu naixement es va crear un monument amb la inscripció: “Tírig al nostre pintor Puig Roda / 1865-1965”.
