Vilafranca, país de la pedra en sec

Si Tolkien hagués descrit la comarca, la de Vilafranca i Castellfort tindria com a denominador comú la pedra en sec. Fa més de 25 anys que Vilafranca ja va ser visitada per proresores italians i francesos, sorpresos per la quantitat, qualitat i extensió de les construccions amb pedra en sec que hi ha al terme de la localitat.

Els estudis apunten que en el terme de la localitat hi ha més de mil quilòmetres de construccions de pedra en sec, fet especialment significatiu si es té en compte que el terme municipal té una extensió de 93 quilòmetres quadrats. A més hi ha al voltant de 1000 construccions de pedra en sec, sobretot el que a la Vila es denominen “casetes”.

Ara la pedra en sec de tota la mediterrània serà estudiada per la Unesco per determinar si la candidatura que aspira a convertir-la en Patrimoni de la Humanitat continua endavant.

Des de la Generalitat s’ha posat com a exemple a diverses zones de les tres províncies com a espais destacats on aquesta forma d’arquitectura popular va tenir esecial incidència en la conformació del paisatge. No obstant això, i també ho afirmen així els tècnics del Consell, Vilafranca és l’emblema de la pedra en sec.

Catàleg de pedra en sec

Des de fa anys la localitat s’ha cregut com a pròpia aquesta arquitectura dels pobres. S’han complert deu anys de l’obertura del Museu de la Pedra en Sec. Es tracta d’un espai senzill situat sobre els porxos de l’antiga llotja que, tot i això, explica amb claredat com s’aixecava pedra sobre pedra, sense cap tipus d’argamassa. Tan sols amb l’enginy i el bon fer dels que aconseguien que les parets i les construccions s’hagen mantingut en peu durant dècades i centúries.

Si hi ha un material abundant a Vilafranca i els voltants és pedra. Es troba només en picar la terra, molt poc fèrtil per aquestes contrades i que només ofereix com a cultius les pataques o el cereal.

El museu té una altra part a l’aire lliure. Tres rutes: Les Virtuds, el Pla de Mosorro i la Parreta permeten conèixer com la pedra en sec s’ha integrat en paisatges plans, ha escalonat barrancs o s’ha integrat amb el bosc. Les rutes estan senyalitzades i obertes a tots els visitants.

Ara la localitat està treballant en elaborar un catàleg de les construccions existents al terme municipal. Per això s’ha continuat amb la tasca de voluntaris iniciada fa anys. D’aquesta manera es podran fer referència a aquestes construccions que, d’una altra manera, passaran a l’oblit.

Mostra del estima per la pedra en sec és que les “casetes” ja són considerades com a monuments. La reproducció d’una d’aquestes construccions es troba en un parc de la localitat. També ocupa una rotonda una construcció similar entre Vistabella i Benafigos. I és que llocs com el Pla de Vistabella o l’entorn de Castellfort també són especialment significatius com a espais singulars de la pedra seca. A més d’aquestes elevades concentracions els murs de pedra recorren el Maestrat, i els Ports.

En aquestes terres les vies pecuàries, els antics passos ramaders que segueixen vigents per a la transhumància, estan marcats per quilomètrics murs de pedra seca.

-Zones riques en pedra seca

L’entorn de Catí, Tírig i Albocàsser, al Maestrat és un altre territori especialment apreciat per la qualitat de les construccions de pedra seca. En Tírig un catàleg de construccions les té documentades fidelment. Al Baix Maestrat Vinaròs i Sant Jordi també es troben en la documentació presentada davant la Unesco. A les comarques d’Alacant destaquen els municipis de Callosa d’en Sarrià, Novelda, Crevillent o el Pinós, amb nombrosos exemples de marges, refugis agrícoles o refugis de picapedrer, construïts en aquesta tècnica i associats a l’antiga extracció minera. A les comarques de València, igualment són nombrosos i destaca el municipi d’Enguera, amb un gran nombre de refugis, anomenats “cucos”, repartits per tot el seu terme.

En 2018 el Comitè Intergovernamental de Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial té la paraula sobre una candidatura internacional impulsada per Xipre i Grècia i a la qual s’han sumat Croàcia, Suïssa, Eslovènia, França, Itàlia i Espanya. A Espanya, a més de la Candidatura Valenciana, també participen Catalunya, Balears, Aragó, Extremadura, Andalusia, Canàries, Galícia i Astúries.

Sant Pere de Castellfort