-El segon poble amb menys censats de Castelló amaga dos dels abrics rupestres més singulars de l’art rupestre llevantí

-Des del poble s’albira una privilegiada vista del Bergantes, “el riu que baixa a l’inrevés”

Xicotet però ple de secrets. Poble al que s’arriba creuant el riu Bergantes per un pont de “a un”, més que res perquè només passa un cotxe i, si és autobús, no molt ample. Abans, explica Juan Manuel Martí, exalcalde, es creuava el llit del riu amb palanques de fusta. Potser d’ací el nom “Palanques”? Qui sap. Més enllà de Morella, seguint el llit del riu, i abans del santuari de la Balma, Palanques trau el cap al riu convidant als curiosos i reservant per a ells més d’una sorpresa.

A menys de mitja hora del poble podem observar dos dels abrics rupestres més singulars de la província de Castelló. Els van descobrir en 1988 els investigadors Antonio Hornero i Vicente Forcada. L’arqueòleg Norbert Mesado va ser l’encarregat d’estudiar-los i de reflectir la seua recerca en un llibre sobre El Cingle de Palanques. En dos abrics s’han descrit figures úniques en l’art rupestre llevantí: la presència d’una dona, un caçador sostenint un escurçó i un enorme senglar.

Fins a les pintures rupestres es pot arribar sense dificultat. Es tracta d’una ruta apta per a famílies amb xiquets a partir dels 10 anys. D’ací l’interés de les mateixes. A més, recentment, l’Ajuntament ha equipat el camí amb una passarel·la que dóna una major seguretat al recorregut. El poble està a un pas d’un mural amb 5.000 anys d’antiguitat i més de 30 figures repartides en els abrics A i B.

En la pàgina web de l’Ajuntament de Palanques es pot consultar un fullet i un vídeo que ofereix una aproximació. Però el millor és creuar el pont, arribar a Palanques, passar pels pòrtics de l’Ajuntament, pujar des de la plaça de l’església cap al cementeri i després baixar fins a les coves.

En la tornada és punt obligat el Mirador del Bergantes, des d’on s’aprecia una vista privilegiada “del riu que baixa a l’inrevés”, tal com va descriure Alfons Cervera. I és que el Bergantes per a abocar les seues aigües al Mediterrani s’endinsa a Aragó per a després confluir amb el Guadalope i més enllà, l’Ebre.

Els antics pobladors de Palanques, els que van pintar les seues escenes de caça en el Cingle ja van veure com el Bergantes és un riu que creix i minva, creix molt i minva més a l’estiu.

El riu de les llúdries

El Bergantes també és conegut com el riu de les llúdries ja que alberga la població més important del territori valencià.
Entre les seues muntanyes i moles escarpades és habitual observar cabres salvatges i amb sort en els clars propers al riu algun cabirol. Solcant el cel de Palanques és molt fàcil descobrir el vol de desenes de voltors comuns i algun aufrany.

Palanques

A 19 quilòmetres de Morella és el segon municipi amb menys habitants censats de la Comunitat Valenciana. Després d’uns anys de continu descens la sagnia poblacional s’ha detingut. Els xiquets tornen a córrer pels carrers i l’esperança ha tornat a respirar-se als carrers.

En el poble no falta la piscina estival i una font, la Font Vella, amb safareig inclòs, on refrescar-se. A Palanques el silenci és un altre habitant més i la cobertura dels mòbils, encara que la hi ha, es resisteix a arribar del tot. De totes maneres, tranquils, hi ha wifi a la vista.

L’església parroquial dedicada a l’Assumpció de la Mare de Déu, l’Ajuntament del segle XVII, la torre àrab de Palanques i la Font Vella del segle XVII són els elements patrimonials més destacats.

Al bar de Palanques, pregunten per ell, només hi ha un, el menjar casolà i la conversa està garantida. És el centre de quasi tot. No falta una ámplia oferta de cases rurals. En l’Ajuntament ens donaran raó. Riu a baix a l’hostal de la Balma trobarem la truita pescada al riu, allotjament i també una àmplia carta.