Uns pares vilafranquins demanen ajuda per seguir educant un jove diagnosticat amb TEA

1797
Pare vilafranquí amb el fill autista
PUBLICITAT

-Uns pares de Vilafranca escriuen al conseller Marzà perquè el seu fill seguisca atès

-Han iniciat una campanya de signatures en Change.org per a aconseguir-ho.

ENLLAÇ A LA RECOLLIDA DE SIGNATURES

Uns pares de Vilafranca, Juan Antonio Vicente Prades i Ana Solsona Prades, han demanat a la Conselleria d’Educació que l’educació especial per a xiquets autistes s’estenga més enllà dels 21 anys. El seu fill compleix 21 anys a l’octubre i el centre d’educació especial al que va ja no pot atendre’l segons l’actual normativa.

Açò suposarà que a partir de juny el jove es veurà privat de recursos com el “professor d’educació especial, logopeda i la socialització derivada de compartir un espai, vivències i relacions amb persones de la seua edat, amb les quals malgrat les seues dificultats s’entén”.

Els centres que els han proposat des de Serveis Socials o centres ocupacionals no tenen aquests recursos.

Els especialistes que ha consultat la família adverteixen que sense l’estimulació que rep ara el jove veurà frenat el seu progrés i “existeix la possibilitat que retrocedisca en les seues competències i també en el seu comportament”.

Els pares han iniciat una campanya de signatures en la plataforma Change.org perquè l’administració dote de mitjans que atenguen a casos com els del seu fill. “No creiem que existisca cap legislació que prive de medicació per a una malaltia crònica en complir determinada edat”.

En la missiva dirigida al conseller Vicent Marzà expliquen que “el nostre fill té autisme i excepte miracle ho tindrà tota la seua vida. L’única “medicació” que de moment es coneix i funciona, encara que no tot l’eficaçment que ens agradaria, és l’estimulació diària amb professionals adequats i el major grau d’inclusió social possible”.

Una història de lluita

La història del jove és una trajectòria d’esforç i lluita. L’educació que ha rebut li ha permès tenir un comportament i adaptació bo. Realitza activitats amb persones de la seua edat i les seues competències són molt superiors a les expectatives inicials del diagnòstic.

Els pares lamenten la incomprensió que han patit. Així mateix insisteixen en la necessitat de destinar recursos per a aquest tipus de casos. En la seua missiva a la conselleria no demanden nous recursos, sinó seguir comptant amb els que ja existeixen.

Resposta de Marzà

El conseller de Educació ha respost que atendrà als pares personalment i que treballarà per a articular un protocol que atenga casos com el d’aquest jove. Els pares han agraït el missatge del conseller mentre segueixen amb la recollida de signatures.