La passarel·la uneix els abrics del Cingle de la Remigia i la Cova Remigia

– Nota de premsa de l’Ajuntament d’Ares –

Compta amb una inversió de 44.000 euros finançada pel Ministeri de Cultura i l’Ajuntament d’Ares

L’Ajuntament d’Ares ha finalitzat la instal·lació d’una passarel·la de 38 metres per unir els abrics rupestres del Cingle de la Remigia i la Cova Remigia. D’aquesta manera, s’ha aconseguit evitar una volta a peu de 800 metres que havia de fer per poder visitar els dos abrics. El projecte ha suposat una inversió de 44.000 euros, finançats pel Ministeri de Cultura i l’Ajuntament d’Ares. L’ajuda del Ministeri és el 75%.

Treballs verticals d'instal·lació de la plataforma
Treballs verticals d’instal·lació de la plataforma

Els treballs d’instal·lació de la plataforma no han estat senzills, s’ha requerit de la intervenció d’especialistes en treballs verticals perquè la passarel·la s’ha col·locat suportada en la mateixa roca. Aquest pas elevat ja està operatiu i millorarà notablement la qualitat i la quantitat de visites a la Cova Remigia. La instal·lació ha suposat un alleujament per als guies que, anteriorment, no podien mostrar les coves a la mateixa sortida per la distància que calia recórrer entre una i altra.

El pas elevat millorarà la quantitat i qualitat de les visites turístiques
El pas elevat millorarà la quantitat i qualitat de les visites turístiques

L’alcalde d’Ares, Abelardo Tena, ha incidit que “sense la passarel·la el guia mostrava una cova, havia de tancar-la i després anar a l’altra. A més suposava un problema per a les persones que tenien dificultats per caminar per la muntanya. Ara mitjançant la passarel·la és molt més fàcil accedir als dos abrics rupestres “. L’Ajuntament d’Ares del Maestrat havia demanat aquesta ajuda al Ministeri de Cultura en dues ocasions.

 

Cova Remigia

Les pintures de la Cova Remígia es van descobrir el 1934. En el conjunt s’aprecien més de 750 figures de diferent índole. Poden vore’s escenes de caça i fauna com cabres, senglars, bous i cérvols. Les pintures s’han datat en 7 fases diferents. La seva datació es situa entre els 9.000 i els 5.000 anys d’antiguitat.