Un viaje de leyenda por Culla
Un viaje de leyenda por Culla

Un castell de pel·lícula per als amants de la història i les llegendes. Entre bells paisatges en l’Alt Maestrat castellonenc es troba la localitat de Culla. Per ella, han passat desenes de civilitzacions i cultures. I, açò, queda més que patent quan un la coneix. Aquest municipi va ser en l’edat mitjana el centre neuràlgic de la vida en la comarca. La fortalesa musulmana era la peça clau de la Setena de Culla, una agrupació de les actuals localitats de Culla, Vistabella, Benassal, Vilar de Canes, Atzeneta, la Torre d’en Besora i Benafigos.

Però la seua història es remunta molt més arrere. Les restes més antigues trobades es tracten de pintures rupestres pertanyents a la prehistòria. No obstant açò, l’actual municipi de Culla s’assenta sobre l’antic castell i les llegendes que ho envolten. Així, el primer que ha de saber qualsevol viatger és que Culla va formar part dels regnes musulmans fins a principis del segle XIII quan va ser reconquerida, en 1233, per Don Blasco de Alagón. Es diu que la situació del Castell de Culla era essencial en la península, per la qual cosa els cavallers templers desitjaven que passara a formar part de les seues possessions. Així, després d’anys d’intents fallits d’unir Culla als assentaments de l’ordre religiosa, aquesta va ser venuda en 1303 a l’Ordre del Temple i, després de la seua desaparició, va passar a dependre en 1317 de l’Ordre de Montesa.

Una forma única per a conèixer la ruta templera i saber més sobre el pas dels seus cavallers per la província és realitzar les rutes de “Territori Templer” que, impulsat per la Diputació de Castelló, dóna l’oportunitat al visitant de conèixer bells llocs que van ser en el seu moment lloc de residència dels cavallers templers. Així, partint des del Castell del Papa Lluna a Peñíscola, podem realitzar dues rutes que ens portaran al casc antic de Culla: una diürna, “Culla 700 anys” i una altra nocturna, en la qual la llum de la lluna ens acompanyarà en el nostre viatge.

Alguns diuen que l’interès dels templers per Culla era més que purament estratègic i el seu pas pel municipi està ple de mites i llegendes que poden donar forma a una ruta diferent plena de màgia i fantasia.

En aquest viatge, recorrem doncs, els punts del municipi marcats per la història o el relat. La nostra primera parada és l’Ermita de Sant Cristòfol. S’explica que aquesta s’assenta sobre l’antiga ermita de La Nostra Senyora de Gracia i que deu el seu nom a un noble cavaller templer amb el cor trencat. Don Cristóbal Asens, el que es diu era el nom del nostre cavaller, va caure perdudament enamorat d’una jove musulmana. Fidel als seus vots va partir amb la seua ordre, no sense abans prometre’s amor i fidelitat eterna amb la jove. En tornar a Culla, a la deu en Moncatí que era testimoni del seu amor i la seua promesa, va veure en l’aigua que la seua estimada no havia complit amb la seua part. Així, va fer camí fins a l’ermita, en la qual en un acte d’amor etern es va llevar la vida. Poc després, el Gran Maestre de l’Ordre va ordenar derruir la vella església per a construir una major: l’actual Ermita de Sant Cristòfol, el nom de la qual és un homenatge i un record al cavaller templer de la nostra llegenda.

A Culla, gens és el que sembla a simple vista. Una font, o el que en aparença no és més que açò, resulta ser el presumible assentament de l’antic cementeri, ja que han trobat restes de làpides medievals amb la creu de l’Ordre de Montesa gravada i, segons els costums de l’època, la teoria més acceptada és que el camp sant es trobava en el mateix lloc. Per aquest motiu, cada divendres i dissabte de la Setmana del Corpus Christi des del Segle XIV es realitza una processó de rogacions de Culla a Sant Joan de Penyagolosa que, travessant el barranc de Monlleó i a la seua volta al poble, puja pel Carrer de la Font i a la seua arribada a l’antic cementeri, canta un respons als difunts. La llegenda torna a cobrar força en aquest racó de Culla, ja que es diu que la font oculta l’eixida secreta d’un túnel que comunicava directament amb el castell.

A més, si el que t’agrada és seguir un bon misteri has d’estar atent en cada façana. Moltes de les pedres utilitzades en la construcció dels edificis van ser reutilitzades de monuments enderrocats. Per açò, no és difícil trobar missatges ocults en les parets i rajoles.

Un altre punt de visita obligada és el Molí de l’Orde, situat en la zona del riu Molinell, avui dia convertit en Centre d’Interpretació i perfecte per a ensenyar als més xicotets com s’aconseguia la farina per a fer pa. Antic molí fariner del segle XIV, va pertànyer a l’Ordre de Montesa, els escuts de la qual encara poden veure’s en les parets.

El viatge per Culla és intens i ple de racons per explorar. El casc antic del municipi és Bé d’Interès Cultural des de 2004 i completament rehabilitat ofereix als visitants un experiència única que permet conèixer llocs com l’antiga Presó dels segles XIII i XIV també coneguda com el Graner del Comendador, el mirador de Terrat, el carrer Plà –via principal del poble durant l’Edat Mitjana- o el Pelleric, lloc en el qual es conta es castigava als qui cometien crims menors.

També tenim la Carrasca de Culla, situada a 4 kilòmetres del municipi, en la carretera que uneix Culla amb la Torre d’en Besora. Un arbre mil•lenari que va ser declarat, per la seua majestuositat i antiguitat, arbre monumental de la Comunitat Valenciana. Segons explica la llegenda, els seus 20 metres d’altura, 7 metres de circumferència de tronc i 35 metres de diàmetre de les branques, servien de recer per a una companyia de l’exèrcit durant les Guerres Carlistes. No podem oblidar-nos de les mines Victòria i Esperanza, tan importants com van ser per a les gents del poble durant el segle passat, com a parada fixada en la nostra ruta. Sota dures condicions de treball, els miners extreien el ferro de les sis galeries que conformen les mines i que, posteriorment, era portat a Sagunt per a la seua fosa.

No podem finalitzar el nostre viatge per Culla sense provar algun dels productes típics d’aquesta terra. El tombet de be, un exquisit guisat de carn, la tòfona de temporada utilitzada com a element principal o acompanyament de grans plats, fruita seca com les ametles o les avellanes tant en plats dolços com salats, l’oli d’oliva i la mel són alguns dels menges amb els que ens trobem en els restaurants i tendes d’alimentació del municipi. És fàcil que acabeu tan enamorats d’aquests productes que no vulgueu acabar la vostra visita sense adquirir algun d’ells per a utilitzar a casa o regalar a familiars i amics.

 

AIXÍ ES CULLA

Recórrer aquesta localitat de l’Alt Maestrat és sinònim de fer un recorregut per la nostra història

Durant el segle passat, els veïns de Culla treballen en la mina Victoria-Esperanza per a l’extraure ferro